Cercador
Buida
Un relat de: just one breath- Compartir:
Estic buida!
On s'ha quedat l'amor?
On s'han perdut les ganes de viure...?
Han partit com tu... i jo buida...
M'he tornat a quedar buida...
Plena de tristesa, de por, de dolor, de records
No vull que em quedi de tu records... no...
Jo vull viure un present al teu costat
M'és igual que no puguis estar amb mi
Però et necessito...
Perquè em donis somriures
Per dir-me que faig bé i que no
Et necessito tant...
I ara que faré sense tu?
D'on trec l'alegria? si te l'has portat amb tu...
I jo em quedo buida...
No accepto aquest maleït i catastròfic final
I no puc fer res per canviar-ho, no puc...
Tanta impotència i tantes ganes de plorar...
Tantes llàgrimes que no serviran per res
Que m'arribaran a ofegar... m'ofegaran
Ho sé... i et culpo de tot, però ets innocent
La culpable soc jo, per enamorar-me...
Per estimar-te l'inimaginable i ara culpable
De tot aquest sofriment que em crema
Que no em deixa viure, que m'està matant
Culpable i buida hauré d'acceptar aquest final.
Comentaris
-
...[Ofensiu]SweetInnocence | 10-09-2007 | Valoració: 10
Ell ha marxat i ara et sents trista... tens un mar de sentiments que t´ofega per dins i no et deixa respirar però, encara que sembli difícil de creure, algun dia tornaràs a enamorar-te, i mica en mica el teu cor s´anirà omplint amb nous somriures, nous records, noves ilusions... i potser seguiràs plorant al pensar en el passat, però seràs capaç de pensar en un futur més acollidor...
SweetInnocence
l´Autor
27 Relats
66 Comentaris
33870 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50
Biografia:
Crec en la bellesa de les petites coses...Hem podria definir com: Poruga, innocent, sensible i riallera, reflexiva i capaç de donar-ho tot quan quelcom m'importa de veritat.
Música semifrustrada, tot i així, guitarrista autodidacta. Apasionada amb les coses que hem motiven i desesperada amb totes les altres.
Crec que qui més qui menys pot donar un cop de mà als altres i intentar canviar aquest món ple de desgràcies i injusticies... per això, sóc estudiant de Treball Social.
Hem confeso mandrosa, molt dormilega... m'agrada dormir sense dependre d'un rellotge. I sobretot, somiadora.
Sóc d'esquerres i orgullosa.
Escriure sempre ha estat un moment de desfogament, de reflexió interna, fruit d'inspiracions i molts de fracasos.
¿Un dels petits plaers de la vida que m'agraden?
Aixecar-me al matí, prendre un café amb llet i fumar-me una cigarreta mentre la casa roman en silenci.
Milions de coses més, que encara ni jo he descobert, temps al temps.