Llum i revolta

Volia escriure un cant a la llibertat,
amb lletres roges, però he fet tard,
ja l'han tancada i lligada de peus i mans,
i no la deixen parlar.

Els acords de la teva guitarra
sonen muts i tristos, perquè no són lliures,
han oblidat la melodia, i ja no saben volar.

I la teva veu, l'han ofegada,
l'han guardat entre reixes,
i l'hi han posat un número:
serà la propera a anar a judici.

També han tancat les teves lletres,
dins un bagul, i han llençat la clau
al fons del mar. Ja fas tard.

I ara tu, ànima buida i rebel,
camines sense rumb…
cridaries la llibertat,
però amb quina veu?

La sort és dins teu,
on encara hi guardes
aquella esperança,
plena de llum i revolta,
que a cada batec,
fa avançar la teva gent.

Junts, et segueixen i criden,
mentres els seus ulls s'il·luminen:

Estem preparats per trencar les barreres,
per canviar allò que calgui.
Estem preparats per borrar les fronteres,
perquè el somni no caigui….