llit nu (primera part)

Despres d'un dia bastant esgotador vaig arribar a casa. Allà m'esperaven les meves sabatilles, la meva manta, el meu llit...un llit nu, sense amor ni passió, uns llençols muts, sense crits, un coixí sense petons.
Era un fracàs, tot s'havia regirat perquè jo volia i que no sigui dit, que jo, ara mateix, no m'enpenedeixo de res...de moment. Però n'estic segura, l'home que estimo no era aquell torra collons, no senyor. Jo vull un noi que mentengui, que m'escolti, que no m'ignori, que...simplement, m'estimi com jo l'estimu a ell, ni més ni menys, a parts iguals.
I ara mateix no em falta amor, em falta ser estimada i sobretot estimar, em sobren records i mals moments, necessitu viure, disfrutar...riure. I vull que em faci riure una persona com aquell noi del que m'agradaria enamorar-me, del noi abans esmentat, de la persona que mai em dona l'esquena. D'un amor que li queda molt per estimar, un amor nou, una passió desitjant sortir d'aquest pot de por que no la deixa escaparse ni per els raconets, ni per les esquerdes més petites. Un plaer capaç de fer sentir que es toca, amb la punta del dit, un troset de felicitat utópica.

I ara crec que tan sols em queda esperar a que el desti tingui compassió d'aquesta anima. Trobar la persona que voldria es impossible però en aquests moments l'última cosa que vull perdre és allò que s'en diu esperança. I em confón, em confon pensar que potser l'estimació que estic buscan és davant meu, fen-me riure, plorar, pensar, xerrar... i potser és aquella persona que no crec que ho sigui. I per culpa d'aquest no sé que, en el meu llit només i dormo jo.

Va sonar el telefón, després de 3 trucades elvaig agafar amb llagrimes que em queien sobre un marc de fotos sense fotografia.
-Si?
-Hola! Sóc en Marc
-Ah! Hola Marc
-Només et trucava per saber com estàs avui... i si tens ganes de quedar una estona aquesta nit
-Home...no estic molt fina però... suposo que m'anira bé sortir..-era el que més desitjava en aquells moments, sortir i amb el meu millor amic.
-Doncs quedem a les 9:00 a la plaça del Diamant, va bé?
-Si
-Adéu doncs... fins després
-Fins després
El marc de fotos ja no semblava tan buit, i per molt que sembli el contrari no és el que os penseu. Tothom creu que entre ell i jo hi ha alguna cosa, doncs no van mal encaminats, però es que simplemen sóm amics d'una amistat tan irreal que estic completament segura que poca gent la té si és que, a part de nosaltres, la té algú.

Eran les 8:30 i jo encara estava en pijama. L'armari feia pena, tanta roba per sortir al carrer i tan poca per ocasions de sopàs. Em vaig possar el que més m'agradava en aquells moments i el maquillatge no era rés més que una linia negre amb una sombra ben dissimulada. Elsmeus cabells, com draps enrrebassats entre si, van donar alguna expressió més alegre quan els vaig mullar i desenrredar. No sé si era jo que no em feia gaire el pes o el mirall que era dolen, però tenia un especte fora de lo encantador. Havia de cambiar el mirall...

A les 9 ja feia tard, caminava amb pas lleuger pels subterranis d'aquesta enorme ciutat i el metro semblava que anés més lent que de costum. Vaig baixar després de leepeds i quasibé correns vaig arribar a aquella plaça on Mercé Rodoreda va volguer que hi pasés el seu famós llibre. Ell ja estava allà, més que rés perquè eren i quart.
-perdonem per arribar tard però es que m'ho has dit tan just...ja saps com sóm les noies.
-Tranquila no passa res si acabo d'arribar..
Ens vam dirigir cap un carreró on surtia a una altre plaça, vam entrar a un restaurant amb un tó pintoresc i molt bufó. La taula era petita i la llum era d'un vermell que em feia recordar a nits bojes amb una persona on en aquells moments no hi volia pensar.

Va ser un sopar normal entre amics però amb detalls com una mirada o uns peus que sense evitar-ho tocaven cames amb unes caricies extremes i sortides de un equivocament. M'aguantava les ganes d'aixercar-me i de emportarme'l al meu llit que tan sol es trobava i no sé el perquè però tenia allò que s'en diu presentiment de que ell també ho desitjava. Però encara estavem al restaurant. Al sortir vam dicidir anar a pendre quelcom algun bar tranquil. En el metro no hi havia tanta gent com feia tres hores, estaba quasi bé buit. Ara senblava que el tio que portava la maquina anés passat de voltes, perquè em donava a sensació de que allò anava més depresa de lo normal. Vam baixar a la diagonal. Allà sempre hi havien bars i coses. Al final vam anar a parar a un local petit a pendre unes cerveses. Començava l'endemà i jo cada cop estava més enganxada a ell. La seva mà, duran els trajectes que haviem fet per arribar on estavem, havia acaronat la meva en més d'una ocasió i com nens, ens abraçavem per els carrers més foscos.
No sé si en aquells moments les bombolles del alochol i els petes d'aquella nit m'havien pujat però estava més desidida que mai. No volia passar sola amb el meu llit altre cop. Volia sentir el meu cos enganxat a la pèll d'un amant, tornar a sentir un plaer que cada cop es feia més gran fins que et fa cridar i no saps si riure o plorar, estar al cap de munt d'un orgasme inacabable mentre algú et xiuxegueja t'estimu.
No podia més i el necessitava, per un moment vaig pensar que segurament era ell la persona que em faria sentir tot el que anhelava, tot el que em pensava que un dia havia arribat a notar dins meu i que resultà erroni.
-vols venir a pendre alguna cosa més a casa meva?
-Mmm... val..però n'estàs segura?
-Ara mateix si, a més quin mal té que dos amics acabin la nit xerran i prenen una copa a casa meva?jejeje
-Si...suposo que si
Ara ja ho havia començat, no m'hi volia tirar enrrera, però la por m'invaia i em feia tremolar. Amb l'escusa del fred, els seus braços van rodejar la meva esquena fen-me notar una sensació de seguretat i una bombolla va baixar pel meu melic. Felicitat? No, encara no.
Vam pujar al pis sense fer gaire soroll. Vaig treure unes coronites amb tequila i llimona i vam estar al sofà xerran de temes que ja s'ens repetien. Va haver-hi un silenci, d'aquells que la panxa et traiciona i et fa notar coses que només es noten quan pasen aquests moments, una sensació de por, de no saber que fer, si dir aguna cosa, si aixecar-te o mirar cap un altre costat... vaig optar per mirar-lo i dir.
-a passat un àngel...
un petó va venir de sobte xocan contre els meus llavis que no s'esperaven aquet retrovament. I el sofà sens anava fen petit. De cop, com si la passió sortis disparada trencan el pot esquerdat, tota la habitació va contemplar com els petons es feien més intensos i plaenters, cada cop tenia més ganes de besar-lo més fort, de no acabar de acariciar un amor que el meu cor amagava per no equivocar-se com tantes vegades... vaig seguir els meus impulsos de seguir-lo estimant. De cop aquell sofà va quedar sol i el meu llit, avans nu, estava ple de pasió i sexe. La roba no tenia lloc entre els llençols i jugavem com dos nens amb juguets nous. La temperatura augmentava mentres els nostres cosos s'entrelleçaven entre si. Les cames relliscaven unes sobre les altres i els petons rondaven per tot arreu. Les llengues recorrien tots els plaers del cos oposat aproximan-se al orgasme, deixan-lo ben arran per quan, a l'hora de fer l'amor sigues més desitjat. Els llençols mullats feien nosa, l'habitació tremolava quan la felicitat estava a punt d'arribar, tot es feia més estret, més ampla i els gemecs sortien sols. Dos cops es van sentir els meus gemecs en el silenci del meu pis, dos cops els seus. Esgotats i feliços, ens vam fumar un cigarret i ben acabat vam dormi abraçadets com dos bons minyons.

L'endamà el sol em va despertar. Vaig girar-me per veure aquell noi que sabia que estimava i que només tenia ganes de torna a fer l'amor amb ell.. però no hi era, tan sols vaig trobar el marc de fotus. No entenia res. Els llençols estaven secs i ben posats i el meu llit semblava tan trist com sempre. No podia ser... vaig pensar una estona: "ahir vaig sortir amb el marc i vaig fer l'amor amb ell" semblava perfecte... tan perfecte com si...
-Merda!
De seguida vaig agafar el telefon i el vaig trucar
-si??
-Marc!
-Digas!
-Ahir vam anar a supar junts no?
-Emmmm....no
-Com que no?
-No ho haurás somiat?
-...si si soposo...doncs quina llastima
-per? Que es somiat?
-He somiat que t'estimava...

(...)