LLETJOT, EL FILL DE TOR

LLETJOT, UN DELS FILLS DE TOR

A Tor, un poble petit, amb poca població, quasi abandonat, un gat negre, Lletjot, com així l’anomenaven, es passejava pels estrets i envellits carrers, hi anava sempre aporegat pels mals afers, insults i mirades ferotges de tothom, ningú volia que se li acostés, el ventaven per espantar-lo i que marxés ben lluny, deien que transmetia mal presagi, l’espantadís gat corria amb la cua regirada entre les potes, aclocant-hi el cap fins a trobar un lloc on encovar-se. Acabava sempre a sobre d’en Tris, un captaire que vagabundejava pel vilatge, li donava escalfor i abrigall als peus, mentre aprofitava per engolir les engrunes que queien d’un crostó ressec que el vell Tris menjava. Amb el foscam de la negra nit Lletjot anava cada dia al rierol que creuava el poblat, passava hores emmirallant-se a la cristal•lina i immaculada aigua, observava el reflex de la seva cara i li agradava que se l’acaronés amb els cercles que es formaven mentre assedegava la set. Es miraven, es comunicaven sense verbejar paraula, tots dos percebien energia positiva i pau. Lletjot rebia tan bones vibracions que s’estimava més estar allà que no pas deambular pel poble patint grolleries i menyspreu. Una venteguera descomunal va fer moure l’aigua, la brufada durà dies, encara que no podia albirar-se, insistí a anar-hi, i, de cop, clissà una caixa de fusta que surant, demanar ajut a en Tris, no deixà de miolar fins a aconseguir fer que el seguís, el captaire empenyí la caixa a la riba. En destapar-la veieren que era plena de monedes d’or, tots dos pensaren a repartir-les entre els habitants de Tor, posant un grapat a cada porta. No els guardaven rancúnia, comentaren que els pobres tenien por que un gat negre els portés encara més mala sort, però, ves per on, va ser qui la fortuna els hi portà.
Ara, la nena coixa, camina sense dificultat, el vell mig cec, la visió millorà, el jove que sordejava, oïda tingué i Tor creixé. En Tris i en Lletjot passaren a ser fills predilectes de la vila.