Cercador
EL MIRALL DE DOBLE CARA
Un relat de: Ailec- Compartir:
EL MIRALL DE DOBLE CARA
Fiona, la filla menor d’una família dinerada, sofria rebuig i un tracte una mica cruel, la noia no havia estat desitjada, a més, la fisonomia no era gaire agraciada, sinó més aviat lletjota, era escarransida i baixeta, tanmateix, els ulls eren d’un blavós intens, mirada entendridora i profunda que la feia ser un ésser encantador. El cor el tenia immens, es compadia de tota la gent que patís, per això era estimada per tothom alen a la família. La Fiona no donava importància a la indecorosa actitud que li mostraven els familiars, incrèdula, pensava que actuaven inconscientment i que tard o d’hora canviarien el comportament agre que els definia.
A la xicota l’encantava llegir, s’enfonsava en les històries que llegia, li envaïen la ment, tenia sort que a casa comptés amb una biblioteca magistral, la qual l’envalisava, i, sempre que podia, hi anava, escollia un llibre i el llegia, algun cop, fins i tot, la son s’hi havia apoderat d’aquella ment prodigiosa, quedant-s’hi adormida estirada a la catifa, sobre un llibre.
Un dia, sortí a respirar aire fresc, a la travessa veié al terra un estrany objecte rodó i lluent que li cridà l’atenció, l’agafà i en obrir-lo descobrí que era un mirall de doble cara, en un es podia emmirallar, a l’altre, podien veure’s reproduïdes imatges no gaires definides. Quedà sorpresa en sentir el mirall parlar dient-li el camí que havia de seguir per gaudir de llibertat i felicitat, així i tot, li fou cas, i seguí el corriol que l’indicà. Al senderó trobà un noi amb bons afers, cortès, educat i atractiu, que la convidà a anar al seu fort, el sagal resultà ser un príncep a punt de ser coronat com a rei.
El soroll estremidor d’un tro despertà a la Fiona i mig atordida marxar cames ajudeu-me de l’habitació perquè sabia la feinada i la reprimenda que li esperava per l’estona perduda. Ràpidament, es posà a executar les tasques i obligacions que tenia pendents a fer.
La ventada va fer trontollar els porticons i obrir d’una estampida la porta principal de la casa, en anar a tancar-la veié un objecte rodó i lluent, l’agafà i observà que era un mirall doble cara. L’element augurà a la Fiona llibertat i felicitat.
Fiona, la filla menor d’una família dinerada, sofria rebuig i un tracte una mica cruel, la noia no havia estat desitjada, a més, la fisonomia no era gaire agraciada, sinó més aviat lletjota, era escarransida i baixeta, tanmateix, els ulls eren d’un blavós intens, mirada entendridora i profunda que la feia ser un ésser encantador. El cor el tenia immens, es compadia de tota la gent que patís, per això era estimada per tothom alen a la família. La Fiona no donava importància a la indecorosa actitud que li mostraven els familiars, incrèdula, pensava que actuaven inconscientment i que tard o d’hora canviarien el comportament agre que els definia.
A la xicota l’encantava llegir, s’enfonsava en les històries que llegia, li envaïen la ment, tenia sort que a casa comptés amb una biblioteca magistral, la qual l’envalisava, i, sempre que podia, hi anava, escollia un llibre i el llegia, algun cop, fins i tot, la son s’hi havia apoderat d’aquella ment prodigiosa, quedant-s’hi adormida estirada a la catifa, sobre un llibre.
Un dia, sortí a respirar aire fresc, a la travessa veié al terra un estrany objecte rodó i lluent que li cridà l’atenció, l’agafà i en obrir-lo descobrí que era un mirall de doble cara, en un es podia emmirallar, a l’altre, podien veure’s reproduïdes imatges no gaires definides. Quedà sorpresa en sentir el mirall parlar dient-li el camí que havia de seguir per gaudir de llibertat i felicitat, així i tot, li fou cas, i seguí el corriol que l’indicà. Al senderó trobà un noi amb bons afers, cortès, educat i atractiu, que la convidà a anar al seu fort, el sagal resultà ser un príncep a punt de ser coronat com a rei.
El soroll estremidor d’un tro despertà a la Fiona i mig atordida marxar cames ajudeu-me de l’habitació perquè sabia la feinada i la reprimenda que li esperava per l’estona perduda. Ràpidament, es posà a executar les tasques i obligacions que tenia pendents a fer.
La ventada va fer trontollar els porticons i obrir d’una estampida la porta principal de la casa, en anar a tancar-la veié un objecte rodó i lluent, l’agafà i observà que era un mirall doble cara. L’element augurà a la Fiona llibertat i felicitat.