Cercador
L'OLLA I LA CAMPANA
Un relat de: Ailec- Compartir:
L’OLLA I LA CAMPANA
La Mia i Teo, el seu marit, feia uns anys que eren casats i desitjaven ser pares. Feia temps que hi anaven clíniques i se sotmetrien a diferents proves per aconseguir el seu objectiu, però els resultats no eren positius. Pensaren a anar a l’estranger per provar sort en hospitals especialitzats en obstetrícia, però els familiars i amics els van aconsellar no fer-ho donat que aquí n’hi havia de molt qualificats. La tristor els envaïa, els anys passaven i no ho aconseguien ser pares, mostraven desesperació en veure que l’edat avançava i no ho podrien ser de joves.
Un dia disposaren una sortida per distreure’ns el cap una mica, marxaren sense un destí concret, hi arribaren fins al Ripollès. Visitaren la comarca i pujaren fins a la Vall de Núria, quan decidiren anar a dinar més a prop de la ciutat, el cotxe no els va respondre, van trucar a la grua, impacients per la malastrugança patida, optaren per passejar per la zona aprofitant el bon clima que feia. Passada una estona, veieren una capella petita i anaren a visitar-la. En entrar descobriren una enorme olla de coure i una campana a sobre, també clissaren un cartell on es podia llegir una llegenda que deia “La dona que vulgui ser fèrtil ha de posar el cap a dins l’olla i la parella fer picar la campana tantes vegades, o bé com fills vulguin tindre”. La Mia no donava credibilitat, quedà esbalaïda, tot i això, el seu marit i ella ho varen fer. En Teo estava tan esverat que la tocà un munt de vegades.
Passats uns anys, eren família nombrosa.
La Mia i Teo, el seu marit, feia uns anys que eren casats i desitjaven ser pares. Feia temps que hi anaven clíniques i se sotmetrien a diferents proves per aconseguir el seu objectiu, però els resultats no eren positius. Pensaren a anar a l’estranger per provar sort en hospitals especialitzats en obstetrícia, però els familiars i amics els van aconsellar no fer-ho donat que aquí n’hi havia de molt qualificats. La tristor els envaïa, els anys passaven i no ho aconseguien ser pares, mostraven desesperació en veure que l’edat avançava i no ho podrien ser de joves.
Un dia disposaren una sortida per distreure’ns el cap una mica, marxaren sense un destí concret, hi arribaren fins al Ripollès. Visitaren la comarca i pujaren fins a la Vall de Núria, quan decidiren anar a dinar més a prop de la ciutat, el cotxe no els va respondre, van trucar a la grua, impacients per la malastrugança patida, optaren per passejar per la zona aprofitant el bon clima que feia. Passada una estona, veieren una capella petita i anaren a visitar-la. En entrar descobriren una enorme olla de coure i una campana a sobre, també clissaren un cartell on es podia llegir una llegenda que deia “La dona que vulgui ser fèrtil ha de posar el cap a dins l’olla i la parella fer picar la campana tantes vegades, o bé com fills vulguin tindre”. La Mia no donava credibilitat, quedà esbalaïda, tot i això, el seu marit i ella ho varen fer. En Teo estava tan esverat que la tocà un munt de vegades.
Passats uns anys, eren família nombrosa.