Cercador
EL MIRALL DEL MÓN
Un relat de: Ailec- Compartir:
EL MIRALL DEL MÓN
La Noa desitja un mirall diferent dels que té, vol un on poder contemplar què pateix el món. Desitja ajudar a remeiar-ho! Raonà com aconseguir-ho i consternada per les poques possibilitats amb què comptava, plorà. Mirant el cel i observant els núvols caminar, pensà a demanar-los col•laboració. Tingué sort! Un s’oferí a dur-la a sobre i volar pel planeta.
Les brufolades de vent contribuïren a desplaçar-los a diferents indrets, quedà esmaperduda per la boniquesa dels paratges que admirava, tanmateix, també frustrada per les escenes que auguraven destrucció i desastre.
S’emmirallà en la mar i contemplà la contaminació aterridora que sofria, a la travessa per espais naturals, veié escenes terrorífiques; animals patint conseqüències gravíssimes, sequera barbàrica en rius, llacs... per la manca d’aigua, i desassossec i tristor en les bèsties del pol nord pel desglaç immens. Avaluar les baralles i actuacions no cíviques per part de ciutadans, assabentar-se de les lleis i condicions polítiques que perjudiquen la població, saber de la permissió de persones sense sostre patint fam, fred i calor, sense dret a un habitatge digne, veure tantes persones sofrint malalties greus o irreversibles i visurar com viu la gent als països del tercer món, la torbaren i esglaiaren.
En acabar la trajectòria quedà impactada i commocionada en recordà tot el guaitat a través del mirall que el món li atorgà, valorà que estava sent bombardejat per tot arreu. Tement que esclatés i dissipés per les incongruències dels humans, decidí analitzar i estudiar tot per aconseguir una solució concisa i útil. Sabia que no seria bufar i fer ampolles, sinó que costaria penes i feines, tot i això, pensà que pagava la pena intentar-ho. Necessitaria Déu i ajut, però era vital fer-ho.
Amb tot, considerà que utilitzar bé els ulls i mostrar seny per interpretar el que ens reflecteix el mirall del món, ajudaria a rectificar actuacions crucials per poder viure de manera òptima i sense perjudicar a res ni a ningú.
La Noa desitja un mirall diferent dels que té, vol un on poder contemplar què pateix el món. Desitja ajudar a remeiar-ho! Raonà com aconseguir-ho i consternada per les poques possibilitats amb què comptava, plorà. Mirant el cel i observant els núvols caminar, pensà a demanar-los col•laboració. Tingué sort! Un s’oferí a dur-la a sobre i volar pel planeta.
Les brufolades de vent contribuïren a desplaçar-los a diferents indrets, quedà esmaperduda per la boniquesa dels paratges que admirava, tanmateix, també frustrada per les escenes que auguraven destrucció i desastre.
S’emmirallà en la mar i contemplà la contaminació aterridora que sofria, a la travessa per espais naturals, veié escenes terrorífiques; animals patint conseqüències gravíssimes, sequera barbàrica en rius, llacs... per la manca d’aigua, i desassossec i tristor en les bèsties del pol nord pel desglaç immens. Avaluar les baralles i actuacions no cíviques per part de ciutadans, assabentar-se de les lleis i condicions polítiques que perjudiquen la població, saber de la permissió de persones sense sostre patint fam, fred i calor, sense dret a un habitatge digne, veure tantes persones sofrint malalties greus o irreversibles i visurar com viu la gent als països del tercer món, la torbaren i esglaiaren.
En acabar la trajectòria quedà impactada i commocionada en recordà tot el guaitat a través del mirall que el món li atorgà, valorà que estava sent bombardejat per tot arreu. Tement que esclatés i dissipés per les incongruències dels humans, decidí analitzar i estudiar tot per aconseguir una solució concisa i útil. Sabia que no seria bufar i fer ampolles, sinó que costaria penes i feines, tot i això, pensà que pagava la pena intentar-ho. Necessitaria Déu i ajut, però era vital fer-ho.
Amb tot, considerà que utilitzar bé els ulls i mostrar seny per interpretar el que ens reflecteix el mirall del món, ajudaria a rectificar actuacions crucials per poder viure de manera òptima i sense perjudicar a res ni a ningú.