Cercador
SILENCI NO RESIGNAT
Un relat de: Ailec- Compartir:
SILENCI NO RESIGNAT
Estimada llengua catalana nascuda des de fa molts anys al bressol d’una part de Catalunya, estesa després a altres països veïns, ocupant un considerable tram territorial i parlada per milions de persones en més de tres estats. Visqueres una Renaixença l’any 1833, i la reivindicació del teu ensenyament al segle XX, sent recuperada en 1932 com a llengua oficial a Catalunya, sofrires la Dictadura entre l’any 1939-1975 previnguda de la Guerra Civil del 1936-1939, malgrat tot, et mantingueres viva gràcies a escriptors que van batallar en 1978 per fer-ho possible. Amb la mort de “Franco” el 1975 i la Democràcia tornares a ser-hi oficial. Actualment, al segle XXI et situes en una de les llengües més parlades, encara que hi ha gent que no vol que així sigui perquè volen alternar-te amb altres llegües, sobretot, la castellana, aconseguint passar ser-hi la segona més parlada, obligant a fer-ho a les escoles, fins i tot a les catalanes, gràcies a una actitud entorpidora, malgrat tota l’expeditesa de la societat catalana per aconseguir que la situació canviï. Et sents afligida, trista i ofegada, no pots respirar, et mostres flèbil en defensant-hi contra un lideratge prepotent, assetjador que t’impedeix, fins i tot a casa teva, fer-te visible i predominant. Escridasses al món que no vols treure el lloc a ningú, ni prohibir aquells que s’enfronten a tu, vols que actuïn i procedeixin com millor ho considerin, tanmateix, clames poder exercir lliurement a terra teva. Agreixes a vells, jovent i canalla, el bon i honest gest de lluita, esforç, assiduïtat i arriscament que fan per salvar-te del perill a què t’exposes a quedar en segon pla o ser extingida. Hi ha mobilitzacions de pes a través de la premsa, ràdio, TV, xarxes socials, cançons i relats, de gent anònima que volen aconseguir fer-te visible i alliberar-te d’un silenci no resignat, objectiu crucial per obtenir el teu prestigi i vàlua. Consideres que líder no significa notorietat, sinó més aviat hegemonia.
Ailec
Estimada llengua catalana nascuda des de fa molts anys al bressol d’una part de Catalunya, estesa després a altres països veïns, ocupant un considerable tram territorial i parlada per milions de persones en més de tres estats. Visqueres una Renaixença l’any 1833, i la reivindicació del teu ensenyament al segle XX, sent recuperada en 1932 com a llengua oficial a Catalunya, sofrires la Dictadura entre l’any 1939-1975 previnguda de la Guerra Civil del 1936-1939, malgrat tot, et mantingueres viva gràcies a escriptors que van batallar en 1978 per fer-ho possible. Amb la mort de “Franco” el 1975 i la Democràcia tornares a ser-hi oficial. Actualment, al segle XXI et situes en una de les llengües més parlades, encara que hi ha gent que no vol que així sigui perquè volen alternar-te amb altres llegües, sobretot, la castellana, aconseguint passar ser-hi la segona més parlada, obligant a fer-ho a les escoles, fins i tot a les catalanes, gràcies a una actitud entorpidora, malgrat tota l’expeditesa de la societat catalana per aconseguir que la situació canviï. Et sents afligida, trista i ofegada, no pots respirar, et mostres flèbil en defensant-hi contra un lideratge prepotent, assetjador que t’impedeix, fins i tot a casa teva, fer-te visible i predominant. Escridasses al món que no vols treure el lloc a ningú, ni prohibir aquells que s’enfronten a tu, vols que actuïn i procedeixin com millor ho considerin, tanmateix, clames poder exercir lliurement a terra teva. Agreixes a vells, jovent i canalla, el bon i honest gest de lluita, esforç, assiduïtat i arriscament que fan per salvar-te del perill a què t’exposes a quedar en segon pla o ser extingida. Hi ha mobilitzacions de pes a través de la premsa, ràdio, TV, xarxes socials, cançons i relats, de gent anònima que volen aconseguir fer-te visible i alliberar-te d’un silenci no resignat, objectiu crucial per obtenir el teu prestigi i vàlua. Consideres que líder no significa notorietat, sinó més aviat hegemonia.
Ailec