Llarga nit

Un relat de: md-Gracia

llarga és aquesta la nit
interminable,
badalls i plors,
ansietats i nervis.

Ulls de tila en el meu record,
mirades de te en la memòria,
l'arbre de les aromes va tirar arrels
i ara em sento fastigós
quan somnio amb la hidra
entre estralls del passat.

Tot és fràgil.

La meua esquena contracturada...
el meu amor esperat...
passos de tortuga
trenque calendaris.

Llarga és aquesta la nit
maleïda,
dimonis i fantasmes
cavernes i cantines.

arranque un poema al vi,
versos de tequila,
fetge desfet,
esquelet de deixalles
i pell lúgubre

... trencaré els meus somnis
en aquesta llarga nit
serà com trencar cordons
d'acer desfibrats.

Comentaris

  • Un estl molt personal[Ofensiu]
    Fada del bosc | 01-02-2010 | Valoració: 10

    No t'havia llegit mai i la veritat és que he quedat fascinada del teu estil, un estil molt personal però que despren una aura especial

    felicitar-te per aquest estil

  • ambelma | 01-02-2010 | Valoració: 10

    Tot és fràgil i els records ens poden paralitzar per molts calendaris i rellotges que ens envolten. Sols nosaltres podem posar aquells records a un calaix de la ment i deixar-los macerar fins que estan a punt per ser tastats sense una severa ressaca.
    Els fardatxos i les sagrantanes són uns animals de aprecio, transmeten calma interior i alhora una rapidesa per reaccionar davant situacions de perill, tenen una gran capacitat de supervivència, no pergues aquestes qualitats del fardatxo en la teva nova forma humana!!

    És per això que tu, per ser qui ets, te'n sortiràs d'aquesta situació un poc autodestructiva en la que ara et trobes immers.

    Però no deixes d'escriure, perquè fas molt bona lletra, i saps compondre amb molta força, tot i que el que he llegit de tu és trist, seguiré llegint-te.
    Un beset fardatxo valencià, en forma humana que viu a Gràcia.

l´Autor

Foto de perfil de md-Gracia

md-Gracia

45 Relats

24 Comentaris

30454 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Hola, sóc un rèptil que va vindre d'altre món fa aproximadament tres-cents anys. En 1981 vaig adoptar forma humana a València, per a submergir-me i conèixer la literatura catalana, els plaers humans m'han fet evolucionar cap a un ésser capaç d'adoptar diferents tendències i creant-me certs dubtes sobre el meu veritable jo, l'astrología i la poesia m'ajuden a trobar-me a mi mateix... m'agrada on visc ara (Gracia) potser em quede més de l'esperat en el vostre planeta.