el meu clot

Un relat de: md-Gracia

Com el rèptil de somnis
que sóc entre els teus braços,
solament teus,
torne al meu desemparat clot.

i no haguera de sentir
amb el poder fosc de la indiferència,
com els meus ullals estrenyen més fort
mossegant amb més dolor
meu i teu,
però l'amargor del plor
és encara molt intensa.



visc de tú
perquè sense tú no viuré
però només del teu record visc
i el record és una ombra
i l'ombra s'esvaeix
a la llum de la lluna.

Llavors em faig hidra.

sóc el rèptil de la mort
i em dóna igual el teu cor
somnie amb la indiferència
somnie amb el poder de no voler-te.

només tinc el meu clot.
el meu clot i els meus ullals erosionats
el meu alè...
la meua llum ...

...i la meua vela en les cavernes


Comentaris

  • el poder de no voler[Ofensiu]
    franz appa | 14-10-2009

    Un poema de desamor que fereix de pura incendiària energia. Una energia negativa, dit sigui amb tots els respectes i sense cap ànim pejortiu. Una energia destructiva (ullals, mossegades), seca i terrible, cruel, que fanteasieja amb agressions, autoagressions i el poder més decisiu, el de la indiferència, desitjada i no aconseguida.
    Un poema dur, però fet amb mestria i amb un accent versemblant que el fa d'una rara i provocadora bellesa.
    Una salutació,
    franz

l´Autor

Foto de perfil de md-Gracia

md-Gracia

45 Relats

24 Comentaris

31086 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Hola, sóc un rèptil que va vindre d'altre món fa aproximadament tres-cents anys. En 1981 vaig adoptar forma humana a València, per a submergir-me i conèixer la literatura catalana, els plaers humans m'han fet evolucionar cap a un ésser capaç d'adoptar diferents tendències i creant-me certs dubtes sobre el meu veritable jo, l'astrología i la poesia m'ajuden a trobar-me a mi mateix... m'agrada on visc ara (Gracia) potser em quede més de l'esperat en el vostre planeta.