Cercador
Rèptil moribund sóc
Un relat de: md-Graciaserp vella i semimorta que sóc,
bífida m'arrossegue per la putrefacció de la meua solitud.
Rèptil moribund,
massa cansat per a albergar maldats.
Temps arrere va caure el verí dels meus ullals.
moviments ja maldestres,
antany sinuosos.
Em creme el ventre a l'arrossegar-lo pel sòl,
mes forces per a alçar-me no tinc,
no tinc.
I recorde ser l'àguila,
recorde ser el cel repòs del teu vol.
I ara sóc fardatxo,
pantà ni on les feristeles naden.
l´Autor
45 Relats
24 Comentaris
30598 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hola, sóc un rèptil que va vindre d'altre món fa aproximadament tres-cents anys. En 1981 vaig adoptar forma humana a València, per a submergir-me i conèixer la literatura catalana, els plaers humans m'han fet evolucionar cap a un ésser capaç d'adoptar diferents tendències i creant-me certs dubtes sobre el meu veritable jo, l'astrología i la poesia m'ajuden a trobar-me a mi mateix... m'agrada on visc ara (Gracia) potser em quede més de l'esperat en el vostre planeta.Últims relats de l'autor
- Adéu, salut i alegria
- Refregue les meues paraules
- La fusta del meu patíbul
- ...i espere tornar a vèncer
- Gotes de tempesta
- sang bullint
- en la foscor de la selva
- Immortal fardatxo
- Llarga nit
- Somnis.records i somnis
- Demà seré huracà
- És quan estàs només tu...
- el meu clot
- no es pot respirar
- Rèptil moribund sóc