Cercador
no es pot respirar
Un relat de: md-Gracia- Compartir:
Els petons oblidats.
aquesta llàgrima deserta
i aquests crits de deixalla.
Aquesta opressió en el pit.
no es pot respirar.
La puntual burxada en les meues entranyes,
el cruixit dels genolls oxidats.
I perduda o guanyada,
sé que existeixes,
sé que vius
i sé que de tant com vam fer podré viure.
Caminaré per tu
i per la meua esperança.
caminaré per aquells llavis.
No es pot respirar,
ha arribat l'hora,
és moment d'abandonar
les aixelles del diable.
l´Autor
45 Relats
24 Comentaris
29117 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89
Biografia:
Hola, sóc un rèptil que va vindre d'altre món fa aproximadament tres-cents anys. En 1981 vaig adoptar forma humana a València, per a submergir-me i conèixer la literatura catalana, els plaers humans m'han fet evolucionar cap a un ésser capaç d'adoptar diferents tendències i creant-me certs dubtes sobre el meu veritable jo, l'astrología i la poesia m'ajuden a trobar-me a mi mateix... m'agrada on visc ara (Gracia) potser em quede més de l'esperat en el vostre planeta.Últims relats de l'autor
- Adéu, salut i alegria
- Refregue les meues paraules
- La fusta del meu patíbul
- ...i espere tornar a vèncer
- Gotes de tempesta
- sang bullint
- en la foscor de la selva
- Immortal fardatxo
- Llarga nit
- Somnis.records i somnis
- Demà seré huracà
- És quan estàs només tu...
- el meu clot
- no es pot respirar
- Rèptil moribund sóc