Llagrimes.

Un relat de: paparola

Torno a ser aquí,
amb llagrimes als ulls,
amb un gran neguit.
Trista,
sense cami.
Et vec i t'anyoro,
i sense veuret,
moltes nits et sommio,
no puc allunyarte de mi.
Encara t'estimo,
et miro,
encara et desitxo.
Em fa mal,
però et miro.
Ets tan aprop,
i tan lluny a la vegada.
Es duur,
saberte aprop ignorada,
i lliscan les llagrimes,
i el mou cor sent pena,
i em sento buida
i tu no mires.
De ser molt a rés,
de tenir un amic a rés.
Dificil cami dia a dia.
Insoporble tortura.
Quan veure la llum?
quan sortira el sol ?
quan t'allunyare de mi?
Dificil dilema,
passa el temps
i rés canvìa.
Diuent que el temps
tot ho cura,
quin sera el dia?



Comentaris

  • Uff...[Ofensiu]
    Reguitzellera | 14-01-2006 | Valoració: 7

    quina raó tens, i que bé que ho expresses, tot i així, segueix endavant, i no deixis que les llàgrimes esvaeixin el teu somriure, en algun lloc i en algun moment, algú et vol veure somriure, en algun lloc, algú t'estima i pensa en tu.

  • el dia...[Ofensiu]
    instants | 09-12-2005

    serà quan tu diguis: PROU!!! quan t'adonis de les teves pors, dels teus anhels projectats en aquell altri que ni t'escolta... saps una coseta ? a voltes ens aferrem a aquella imatge, creiem estar-ne enamorats, una excusa més per a no fer els nostres passos, quan de cor prenguis la teua decisió íntima i personal de voler ser feliç ho seràs.

    Una abraçadota

    PAu

  • Sincer[Ofensiu]
    Yuna | 02-12-2005 | Valoració: 9

    M'ha encantat i estic igual que tu... espero que arribi aquest dia on tot s'oblida...

  • Felicitats![Ofensiu]
    Petit moment | 01-12-2005

    M'ha agradat molt, m'hi he sentit identificat...

  • cassigall blau | 01-12-2005 | Valoració: 10

    10

Valoració mitja: 8.67