Cercador
Llagrimes.
Un relat de: paparolaTorno a ser aquí,
amb llagrimes als ulls,
amb un gran neguit.
Trista,
sense cami.
Et vec i t'anyoro,
i sense veuret,
moltes nits et sommio,
no puc allunyarte de mi.
Encara t'estimo,
et miro,
encara et desitxo.
Em fa mal,
però et miro.
Ets tan aprop,
i tan lluny a la vegada.
Es duur,
saberte aprop ignorada,
i lliscan les llagrimes,
i el mou cor sent pena,
i em sento buida
i tu no mires.
De ser molt a rés,
de tenir un amic a rés.
Dificil cami dia a dia.
Insoporble tortura.
Quan veure la llum?
quan sortira el sol ?
quan t'allunyare de mi?
Dificil dilema,
passa el temps
i rés canvìa.
Diuent que el temps
tot ho cura,
quin sera el dia?
Comentaris
-
Uff...[Ofensiu]Reguitzellera | 14-01-2006 | Valoració: 7
quina raó tens, i que bé que ho expresses, tot i així, segueix endavant, i no deixis que les llàgrimes esvaeixin el teu somriure, en algun lloc i en algun moment, algú et vol veure somriure, en algun lloc, algú t'estima i pensa en tu.
-
el dia...[Ofensiu]instants | 09-12-2005
serà quan tu diguis: PROU!!! quan t'adonis de les teves pors, dels teus anhels projectats en aquell altri que ni t'escolta... saps una coseta ? a voltes ens aferrem a aquella imatge, creiem estar-ne enamorats, una excusa més per a no fer els nostres passos, quan de cor prenguis la teua decisió íntima i personal de voler ser feliç ho seràs.
Una abraçadota
PAu -
Sincer[Ofensiu]Yuna | 02-12-2005 | Valoració: 9
M'ha encantat i estic igual que tu... espero que arribi aquest dia on tot s'oblida...
-
Felicitats![Ofensiu]Petit moment | 01-12-2005
M'ha agradat molt, m'hi he sentit identificat...
-
cassigall blau | 01-12-2005 | Valoració: 10
10
Valoració mitja: 8.67
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Sense tu, tot es diferent.
- Sense pena ni gloria...
- Voldria canviar de lluna.
- El pou dels desitjos
- Avui no ha estat una gran dia.
- Els dies llarcs i amb llum.
- Pensaments d'un día
- Has agafat llapis i paper
- L'escoltes?
- No tinc res especial
- Amic
- El Primer dia d'un NOU ANY
- Un dia diferent
- Els teus llavis a les meves galtes...
- La vida em vol