Cercador
Llàgrimes...
Un relat de: peusdevent...- Compartir:
Quan les llàgrimes són plenes d'enyorança i solitud, és impossible evitar que caiguin perquè són les que més pesen... Quan se't fa un nus a la gola i no pots respirar te'n adones de que estan dins teu i volen sortir, no les sents? Ho estan demanat a crits... i tot perquè no he pogut expressar amb paraules com em sent, estranya sensació la de cridar enmig de mil persones i que ni una se'n adoni de que un ganivet et va travessant a poc a poc el cor...
Comentaris
-
Sentiment de buidor...[Ofensiu]Queca | 09-08-2005
Potser és el que més por fa, però irònicament és el més fàcil de fer desaparèixer. Mira, busca i escolta al teu voltant. Somriu i si cal crida, i algú vindrà, amb un altre somriure per a tu, amb l'alegria sota el braç, i amb la força i l'impuls necessari per a fer volar aquests peusdevent...
Somriu sempre bonica, i descobriràs que el bolígraf no és l'unica manera de defensar-se. El diàleg, la bona companyia, i algú disposat a escoltar-te l'estona que calgui, per poder-te desfogar a gust.
Mil i un petons!!
l´Autor
26 Relats
87 Comentaris
31412 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41
Biografia:
Puc dir-te que m'agrada somriure i plorar...Que sóc feliç amb poca cosa...
Que pens els somnis estan allà esperant ser complits...
peusdevent...
Sóc unes passes que vaguen per sempre dins una sala de ball... (Sau)
Em commou de manera especial i sé ben bé perquè...
Només val la pena viure a fons...
(Carme Riera)
"Lèvingir (Gràcies) em va encadenar i jo he passat la cadena a ainona i a queta"
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")