Llàgrimes de tristesa

Cauen violentament a terra,
es filtren pel més petit racó,
s'esmunyen en tot moment,
brollen sense descans
cada dia, matí, tarda i nit.

Trenquen el silenci
corren com el vent,
regalimen sense parar,
insisteixen en escapar
d'uns ulls que no entenen.

I quantes llàgrimes més
vessaran els meus ulls
al recordar-te,
al no trobar-te.

Salten sense por,
veloces com el vent,
fugaces com els estels,
tímides com la lluna,
impregnades de tristesa.

Plenes de records,
tatuades de dolor,
salades com la mar,
amargues com una realitat
que fa massa mal.

I quantes llàgrimes més
vessaran els meus ulls
al adonar-se de la teva absència
un dia més...