llàgrimes al mar

Un relat de: rbbarau

Camino per on, abans, has caminat tu. Fico els peus dins la petjada més grossa que has deixat damunt la sorra humida. Això és el que em queda de tu: unes empremtes que aviat s'esborraran, igual com ho fan totes...
I és que això és la vida: anar escombrant records fins que ens sembli que estem nets del tot.
Ara, però, encara tinc el gust dels teus llavisen els meus, i si tanco els ulls, al recordar-te, encara m'estremeixo.
Corro. Corro per la platja per on tantes vegades havíem corregut junts. Corro a veure si t'atrapo, però no hi ets, les petjades s'han perdut en el mar i jo ja m'he cansat de perseguir el teu destí.
Ara m'asseuré aquí, a la vora de les onades, i les meves llàgrimes es barrejaran amb la inmensitat de tanta aigua.
Tu, allà des d'on amagat m'espies, també ploraràs. Tots dos mirarem el mateix punt de la tarda i respirarem en silenci.

Comentaris

  • De records[Ofensiu]
    Biel Martí | 15-12-2005

    Uns records s'esborren per les onades del temps, m'entre la mateixa onada pot deixar sobre la sorra el present que, a la llarga, esdevindrà de nou record. He trobat aquest relat una bona manera de mostrar-nos una metàfora dels records, està ben escrit i crec que podria ser més llarg. De fet, el problema que li veig és, precisament, que de tant curt un no té temps d'assaborir-lo del tot.

    Biel.

  • gràcies[Ofensiu]
    folleta_antifa | 11-12-2005

    moltes gràcies pel comentari...la veritat es que dur ho es,pero també es la veritat....

    petons!

    salut i revolució!

  • ke tristooor[Ofensiu]
    rumbdellop | 08-12-2005 | Valoració: 10

    ola karinhu!
    m'ha agradat però es una mica depriment (wnu, com tots els meus, en vritat xD)
    ei, lo d invitar a un kafè u auria d fer jo ke sok l'home n? xDD
    vols vnir a fer un kafè am mi dimarts ke ve? :p

    Ptnets sortollosos beibe

  • Dreams | 06-12-2005 | Valoració: 10

    Molt macu! No se que més dir perque la veritat que no m'hi sento identificada ni res.. però no se.. m'ha agradat molt! ^^

  • mar_i_ska | 06-12-2005

    M'hi sento identificada, si.
    Gràcies pel teu comentari, acabo de començar, i encara no sé ben bé com va això, però bé... t'aniré llegint!

    Salut!

  • Un enyor que no es pot contenir...[Ofensiu]
    ROSASP | 01-12-2005

    LLàgrimes salades acaronades per l'aigua del mar que les gronxa, les sacseja i les acarona amb el seu oneig constant.
    Són com els sentiments i les sensacions bategant dins del cor, del cos i del cap.
    Imatges que arriben melangioses, dibuixades per les teves paraules.
    Un relat trist, però extremadament tendre...

    Gràcies pel teu comentari, m'ha donat la possibilitat de llegir coses teves. Cada cop és més difícil arribar a conèixer a tothom, som una familia molt i molt nombrosa.

    Una abraçada i fins aviat!

  • Increible...[Ofensiu]
    N | 01-12-2005

    OOOOOH....preciós...increiblament preciós...en serio m'ha encantat....m'ha fet venir calfreds. Ho veig tan tan tan! En serio...és dels meus preferits teus!
    Un petonas amor!

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: