Cercador
L'hora del pati
Un relat de: AtzaVaRa- Compartir:
Vi de Lluna,
regust dolç,
com els cràters
de caramel.
Nit taronja,
flors de dol,
que destapen
el meu cel.
I la mar,
lluny que crida,
invocant-me
a ser rebel.
Terra Roja,
conte i fades,
d'entre les aigües
carrers d'argent.
I aquests somnis,
van i vénen,
pa amb vi i sucre,
llet i mel.
I no em cansaré
de cantar-te,
nit i dia
l'eterna cançó:
"Tantes vegades
som immortals
com lluites moren
de fantasia..."
Vols venir
a jugar amb mi,
a l'hora del pati?
Comentaris
-
uauau!!![Ofensiu]Capdelin | 07-06-2005 | Valoració: 10
l'has clavat! Bestial!
Tot jugant,
amb versos curts,
rima fàcil aparent,
cançó d'etern infant,
l'hora del pati,
rebel!
Un poema de caramel!!!
preciós, musical, comestible, dolç i amb regust de melangia suau...
una abraçada i un petó!!! -
m'hi apunto...[Ofensiu]ROSASP | 20-05-2005 | Valoració: 10
Ganes de viure intensament, dibuixant somnis, carícies mai inventades, llums diferents, veure les coses de moltes maneres, fantasies a flor de pell, néixer i morir si cal moltes vegades però amb les mans amarades de sensacions juganeres.
Un cor que batega al ritme d'una canço una mica rebel.
Sí, m'hi apunto a jugar a l'hora del pati...
Petoooonss!
l´Autor
96 Relats
393 Comentaris
134316 Lectures
Valoració de l'autor: 9.48
Biografia:
"No s'entenia la cançó de la nit,
de tan clares com eren les paraules."
Salvador Espriu
(Llibre de Sinera)
txe_underground@hotmail.com
www.fotolog.com/atzavara