Cercador
Lament
Un relat de: Curculla- Compartir:
Atura't i escolta.
Sents, en aquesta nit agitada,
poetes que udolen cançons?
Sents la tristesa de l'ocell capturat
per nens que juguen al joc de matar?
Li sagna una ferida al cap
i el maregen sense deixar-lo volar.
Si sents la foscor que ha quedat
al cel i al cor del pardal,
si pots sentir la fúria del vent,
si tremolar-te les parpelles sents,
del poeta n'entendràs el plorar.
Comentaris
-
Molt de gust en llegir-te[Ofensiu]Grünewald | 20-10-2006 | Valoració: 10
Hola Marta Figueras Carreras. Déu n'hi do la intensitat d'aquest breu però potent poema. Es tradueix quelcom d'incomprensió, de ràbia, d'odi vers la bestialitat humana i també de profunda tristesa. El llenguatge es precís i carregat de sensibilitat.
Tenies raó quan em deies que hi ha quelcom en comú entre els teus versos i els meus (a part de "Algú em llegeix?", "Com puc continuar" i "l'Ocàs", son una bona mostra d'això). M'agrada, m'agrada. Et felicito i m'alegro que un nou cop d'aire més fresc t'hagi retornat una mica d'optimisme a "Nou dia".
Salutacions cordials.
-
Tota paraula és poca[Ofensiu]Ningú- | 07-10-2006 | Valoració: 10
Magnífic poema.
Moltes gràcies.
Ningú
