Etern retorn

Un relat de: Curculla

Com un Sísif pujant la roca,
escopint l'esforç per la boca,
amunt, fins al cim més alt,
des d'on la caiguda farà més mal,
buidaré una i altra vegada
tota la sang ja vessada
perquè el destí final
sempre és el punt inicial:
Jo i la roca, de nou,
sense poder dir mai: -Prou.

Comentaris

  • potser...[Ofensiu]
    Nyanga | 13-08-2009

    perquè fa dies que intento escriure sobre alguna cosa aixi, aquest poema m'ha calat fons...m'ha agradat moltissim, la teva forma d'escriure, curt, breu, intens, ple de força...
    m'ha encantat!

    em quedo amb:
    *
    perquè el destí final
    sempre és el punt inicial:
    Jo i la roca, de nou,
    sense poder dir mai: -Prou.
    *
    jo no ho hauria dit millor, i m'hi sento tan reflectida en aquestes paraules....

    una abraçada i gràcies pel regal d'aquestes lletres que van directament als poemes preferits, amb tu tb!

  • Benvinguda de nou![Ofensiu]
    F. Arnau | 16-07-2007 | Valoració: 10

    Hola Marta!
    Me n'alegre de que hages tornat a publicar al web.
    Espere que aquesta vegada no ens tingues tant de temps sense els teus poemes.
    Aquest darrer m'ha agradat. En un principi, pel seu títol, em pensava que anava sobre la filosofia del mateix nom, conreada per Nietzsche entre d'altres autors.
    Després he vist que estava inspirat en el mite de Sísif. Espere que almenys, aquest constant treball no siga com en el cas del mite, estèril, i que et faça descobrir noves experiències per enriquir-te.
    Bé, vaig a deixar-ho ací. No vull enrotllar-me més.
    Una forta abraçada!
    FRANCESC

  • Et desitjo...[Ofensiu]
    onatge | 15-07-2007 | Valoració: 10

    Que el teu treball no sigui inútil... M'agrada el teu poema amb un polsim de tramuntana...

    salut, onatge