Plata

Pell de blanc com un crit,
penjada enmig de la nit;
llunyana, absent,
solitària, pacient.

Alço la mirada al cel,
brilla com un gran estel:
trista seductora, mística i sensual,
ploranera a tothora, sensible i passional.

M'emmirallo en la seva malenconia,
veig en ella la meva fotografia;
no sóc única ni una,
sóc idèntica a la lluna.