L'essència del foc

Un relat de: Atticus
Els sorolls apareixen i desapareixen , esclaten i moren amb tanta fugacitat que sembla que tot estiga envoltat d'un silenci tan intens com intencionat. Són com els minuts previs a una batalla, minuts muts, crits de guerrers callats, però, en este cas no hi han rival que s'opose, no hi ha cap enemic a la vista, tan sols dos forces que s'atrauen, destinades a un enfrontament purament sexual, dos amics que es reconeixen com amants, no com enamorats, dos coneguts que han despertat l'animal que viu dins d'ells i la passió, és el seu aliment. Al mirar-nos veiem el invisible i fràgil fil que ens unix, estirem els dos d'ell, fins trencar-lo, el nostre nexe d'unió no està lligat, esta fet d'un material desproveït de revestiment, completament nu, dins dels nostres cossos, palpita impacient. Les nostres mirades es tornen a creuar, simplement perquè es buscaven. T'oferisc el braç per a que l'agafes mentre una dolça peça de jazz sona en l'interior de les nostres ments, és la mateixa peça que sonava quan en coneguérem en aquell tuguri, somrius, somric, no som innocents. Amb el cors nus ballem a l'uníson, la música ens abraça als dos. L'alcohol ingerit, el bon vi o el roin ens fa el favor de endur-se el problemes lluny del nostre voltant, el seu destí és un núvol que potser descarregue els seus plors en una ressaca penitent que durarà només uns segons al recordar este moment tan estrany, dos amics, dos amants, cap sentiment de possessió, amor, simple i senzill d'anar per casa. Existeix algun altre amor tan humil?

Ens tornem a mirar, ens riem, tens un somriure que m'anima a seguir sense por, és com si em donares el teu consentiment per poder entrar dins del cau del conill blanc. Unes ansies infantils punxen com espurnes de foc entre les dents, necessite mossegar el plaer. Devorem tendrament la carn sense permís, les fronteres estan obertes ningú és estranger en les terres dels esclaus. Comence a recórrer el coll amb la llengua en direcció cap a l'orella, m'ature en cada centímetre, i note la seua textura fins arribar al lòbul. Tu, al contrari et recrees en el coll, en un punt tan sensible com crític, doncs, em fluixegen les cames a cada queixalada que fas. Te n'aprofites d'esta debilitat i observes com em desfaig en un desig creixent. Es desperten la xiqueta i el nen, la fera, el dorment. Sense parlar quedem d'acord i les nostres boques es reuneixen en un primer bes, tan bell, com curt és l'instant en qual s'obrí un regal que té el sabor d'un bes delicat i a este bes li segueix un altre de groller, alternant-se en fluctuacions exponencials, les mans no paren quietes, t'agafe amb una mà rodejant-te el coll molt suaument, tu, em rodeges amb eixos braçets de color blanc pur, de formes fines a l'igual que els dits. Prompte la llar està encesa, el calor naix imparable, res l'atura en el seu camí fins la extinció. Ulls provocadors desitjant que ens llevem la roba, s'inicia el ritual de l'aparellament entre delicats moviments i agitats sospirs que emmudixen al contacte d'un bes. Les llengües es tasten, intercanvien matisos, assaborixen secrets i en mig d'esta dansa convulsa els instints dicten les ordes. Completament nus desproveïts de perjudicis, et deposite lentament en el llit, mirant-nos, sempre parlant amb els ulls.
Quedem d'acord, imposarem un ritme variable, lent o ràpid, és igual, però, sempre intens. Tenim temps, ara som dos xiquets satisfent la curiositat, compartint per poder-se respectar. Ens freguem pell contra pell, besant-nos, abraçant-nos, mossegant-nos, arrapant-nos i no ens cansem, demanem més. Et palpe el mugrons, em sospeses el membre que creix en cada frega, en cada carícia, aleshores, estire el braç que tinc lliure buscant-te el sexe. Puc notar mentre m'aproxime, el seu alè, una tendra escalfor convida a entrar en el seu interior, m'agrada explorar en profunditat els llocs que són tan acollidors i en este convit els licors són com la ambrosia dels déus, és, un de tants valors ocults, que ara ací, a mitja llum, m'oferixes. Comprove la textura de l'entrada al temps que es dibuixa un gest d'agraïment i alegria en el teu rostre. Amb el dit juganer faig remolins que entren lentament en la teua acollidora llar. Els trets de la cara es deformen, es delecten, es desfan en emocions que m'encarregue de traure a la llum. T'agites, la font de la excitació és un orgasme creixent, ho verifique al constatar que les cames onegen en un mar de moviments turbulents. M'agafes del coll, em supliques amb els ulls que no pare fins que el cos se't quede quiet demanant repòs, és de les poques voltes que no qüestione una orde i et faig cas. No vull perllongar-ho molt, una enveja sana, un, jo també vull s'ha apoderat de mi i no pareix que tinga intenció de calmar-se, l'escolte bramar, la bèstia crida perquè té necessitat. Et mire, les nostres decisions ja són còmplices i una bellesa bruta ens domina a l'instant, ens freguem sense compassió, un a l'altre, et deixes caure sembles lleugera com una ploma, però prou ferma com per suportar una tempesta, acte seguit obres les cames mostrant-me la vagina que lluïx humida i d'un rosat preciós, com una flor carregada de nèctar. Al cau de l'orella xiuxiuege que no he portat cap protecció, la teua resposta és tranquil·litzadora, no hi ha res a témer. Aleshores em pose sobre tu, continua el concert de besos i sospirs, amb decisió m'agafe el penis amb el propòsit ferm de penetrar-te, tinc permís per poder entrar. Per què esperar? Amb lentitud i sense pausa faig entrar el membre, una parsimònia solemne a la que centímetre a centímetre li volem extraure tot el suc. Imagine que el teu cos és una terra a la que cal conquerir, però, és al contrari, experimente una sensació insòlita, no sé diferenciar qui a simple vista, ha envaït a qui. Restem quiets uns segons per acoblar-nos, per començar la melodia arítmica del desig que s'atropella en cada envestida, el primer gemec és teu i no es fa esperar. Les ganes em poden i els embats augmenten de intensitat i de velocitat, sempre dosificant-la no voldria acabar quan apenes he començat. Abellidores cares desencaixades, llengües que llepen els llavis delectant-se amb el que estem experimentant. Note el cor bategar amb més força, també, com els dimonis es dilueixen en un ardor que ens manté més vius que mai. Sé que tu també ho sents, perquè t'incorpores amb ganes de seguir, açò no s'acaba ací! Criden les teues mans quan m'agafes del coll. Ens voltegem i em quede en la part de baix. Amb un senyal, un dit en la boca, em dius que calle, que et deixe fer a tu, que caiga rendit als teus encants. Et bellugues damunt meu, dins de mi, amb una coreografia desconcertant m'agafes el penis i mig dins, mig fora el fricciones per les parets de la vagina, com si fóra un joguet a les teues mans, de fet, pense que ho és, però, no m'importa. Ara sóc jo el que es desfà entre plaers, gemecs i xicotets grunyits. Pareix que els dos estem decidits, volem oferir el millor que tenim, arribar a tastar el fruit prohibit i ho fem, no tenim barreres esta nit. Les hem trencades al donar este pas entre dos simples amics que s'estimen com a tals. El temps passa al nostre voltant, a les dotze de la nit li ha seguit la una i en estos moments el rellotge despertador marca les tres de la nit i ni ens hem adonat. No ens hem fixat extasiats amb tanta carn que els nostres sorolls han despertat a part del veïnat, segurament quan ens vegen caminant per el carrer se'n recordaran de qui som, què hi ha de dolent que ens recorden per açò? Res, pense jo. Estem xopats de suor de dalt a baix, hem practicat el sexe de maneres diferents, tot i així encara en volem més, tenim energia per continuar un últim acte, en recerca del millor final. Sense deixar mai de tocar-nos, tastar-nos i besar-nos, et poses de manera de que el teu paner es mostra en tot el seu esplendor, ho fas inconscientment seguint un instint primitiu, un patró latent que els dos entenem, molts la coneixen com la postura del gos. T'agafe el cul per facilitar la meua entrada en el paradís, esta volta els moviments no són lents, no tinc pietat, tampoc la vols. Arremet durament, sospirs i gemecs es barregen, creant una comunicació més pròpia d'animals que d'humans, i què és un humà? Un animal. Entre embat i embat decidisc fer una aturada, traure el membre i després de colp penetrar-te, ho faig una volta i dos i tres al comprovar que t'agrada molt, sorprès continue intercalant parades i envestides ràpides. Observe al mirar-te als ulls que prompte aconseguiràs el nostre objectiu, agraïsc este detall, no podia assegurar aguantar este ritme molt més i les ganes de vessar els més fluïts m'aclaparen cada cop més. Les cames et flaquegen, la teua veu expulsa sons intensos i bells, et quedes quieta mentre prosseguisc i deixes caure unes paraules relaxades després de l'esforç. Et toca a tu. No et faig esperar i amb sons propis d'una fera o l'estrèpit de l'aigua al caure des d'una presa que s'acaba d'obrir, descarregue els fruits del meu cos i m'agafe a tu. Abraçat com un xiquet, pell en pell, carn en carn. Ens tornem a mirar, en silenci, quiets. Somrius, somric, ens besem. Esgotats caiem rendit en els braços de Morfeu, acomodes el cap en el meu braç, passen el minuts, quasi no parlem, gaudim d'un cigarret, dibuixem el nostre somriure còmplice, eixe que desafia les normes que dirigixen una societat tan correcta com absurda, per últim les mirades es retroben i poc a poc ens dormim en un somni compartit.

Al despertar cap compromís ens lliga al que no necessitem. La nostra estima, no és d'enamorats adolescents, som amics, som adults, som xiquets. Anem al bar més pròxim per fer-nos un café i despertar-nos, estem massa relaxats. Parlem de neutrins, dadaisme, de manifestacions artístiques, dels nostres gustos musicals fins hora de l'adéu. Tu tornes als teus treballs, jo als meus quefers. Ens abracem i una convulsió agradable ens sacseja, recordant el delit sexual. Tres segons, dos segons, un. Són prou per sentir una emoció que no puc explicar. No som amants, ni enamorats, tan sols dos amics que s'han vist i han compartit la seua estima, per a què més? No sabem si ens retrobarem prompte, però, si que compartirem eixe pacte secret, un amor entre amics tan bell com fogós, una amistat senzilla, un amor simple, d'anar per casa.
Un amor humil.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de Atticus

Atticus

40 Relats

88 Comentaris

31777 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Ressenya biogràfica:
Vaig nàixer en 1977 natural d'Albalat de la Ribera (Ribera Baixa). En nàixer en plena transició un sentiment de rebel·lia m'ha acompanyat fins ara. És un sentiment que m'avisa quan m'acomode. Fill de família humil. M'educaren amb companyia del respecte, la responsabilitat, el patiment i l'amor. Vaig adquirir una consciència de classe obrera de la qual estic orgullós. Autodidacta, expert en fracassos víctima de la crisi que començà el 2007. Aturat discontinu obligat a madurar i prioritzar en què hauria d'invertir el temps. Saps, que no vols i el catàleg de necessitats es fa més curt. Vaig comprendre que els valors humans es perden molt fàcilment en acomodar-se. Membre de la Nova muixeranga d'Algemesí he estat col·laborador del periòdic gratuït Riberanews, he escrit almenys una dotzena poemes i relats breus per a llibrets de falles de Gandia, sobretot per a la Falla el Mosquit i un tant del mateix en la revista Cultural Bagant de l'Associació Frederica Montseny. Publicat tinc un poemari: SOMNIOPÀTIC.
Lliure pensador sense bandera, però sí, amb arrel.

https://www.verkami.com/projects/19223-somniopatic-la-preso-de-la-poesia-profana