L'esglai

La meva mare és una dona d'allò més moderna, va sempre vestida a la última moda i té uns gustos molt juvenils per a totes les coses; en canvi, casa seva és tot el contrari. Sembla mentida que pugui viure en un lloc com aquell.
És una casa gran, molt gran, però està en un estat deplorable. Gairebé sembla que pugui derruir-se qualsevol dia d'aquests.

La porta exterior és enorme, de fusta i només s'obra amb una clau gegantina, d'aquestes tan antigues que pesen una tona.
L'entrada és molt freda. Des d'allí es pot veure una escalinata molt ampla que et condueix als pisos de sobre.
Contemplar tot allò et pot ser esgarrifar de valent.

Si girem a la dreta trobem la sala d'estar amb una gran llar de focs i butacons vermells de conjunt amb la catifa. Les parets són recobertes de paper i suporten diversos quadres de vells retrats de la família.
Al fons de la sala, un petit passadís dona pas a la biblioteca, que està envoltada d'estanteries a vessar de llibres i té una gran taula al centre amb dos parells de cadires mig atrotinades.

A l'altra banda de la primera planta de la casa, a l'esquerra de l'entrada, hi ha la cuina, descomunal però primitiva.
Té uns fogons de gas butà al centre, acompanyats de la pica i d'un gran forn al. Té armaris a ambdós costats i un enorme congelador amb un frigorífic a la seva dreta al fons de la sala.

Les escales són recobertes també per una catifa vermella amb petits brodats daurats a banda i banda.
Aquesta va acompanyada per una barana que sembla que estigui a punt de caure, amb esquerdes de fins a tres centímetres de profunditat.
Si tot pujant t'atures a fer una breu parada al segon pis trobem quatre portes que et condueixen a quatre dormitoris, cada un més esglaiador encara que l'anterior.

La primera habitació és molt espaiosa, té unes cortines llargues fins al terra de color rosat, de conjunt amb els mobles. El llit és ample i té col·locat un edredó de plomes a sobre.

La segona cambra és de nadó. Les parets estan empaperades de color blau cel i amb unes sanefes amb núvols a l'alçada d'un metre aproximadament. Hi ha una cuneta al centre de color blanc amb un espumós coixí. Algunes estanteries sostenen figuretes de porcellana a la paret del fons.

La tercera habitació és la més gran de totes i és completament buida. Té un gran finestral al fons amb els vidres bruts del pas del temps i el terra està desgastat pel seu ús.

El quart i últim dormitori sembla el d'un matrimoni. Hi ha dos armaris a la dreta alts fins el sostre i de color marró roure. A l'esquerra s'observa un llit de matrimoni amb una fina manta als seus peus. Una catifa circular situada al bell mig de la sala li dona vida, color i calidesa.

Més amunt de les escales ens trobem de cara amb una porta petita que amaga la foscor d'una habitació amb no gaires bons records per la família. Ara és utilitzada de traster però queden intactes els records d'una nena que allí va viure i allí va morir.