les roses tenen pressa

Abans que res, haig de dir que el relat em sembla molt bo.

Haig de dir que no he entès exactament què significa el relat. ¿Roses? ¿Pressa... pressa de què o per evitar quina cosa? O sigui: no he entès el sentit exacte del relat...

... però a vegades, els bons relats (o almenys els bons relats breus) són bons precisament perquè no s'entenen, perquè suggereixen més que revelen. ¿Qui sap? És la màgia de la literatura...

Un relat simpàtic, evocador, de l'amor, de la tendresa... les presses, les ànsies... ¡¡No sé!! Insisteixo en que no l'entenc (no dic que em faci falta entendre'l), però malgrat no (o per causa de) no entendre'l em suscita moltes emocions.

Té màgia aquest minirelat, ja ho crec. Insisteixo en que insisteixo en que és un bon relat.

Felicitats, Capdelin: has guanyat, sembla, un nou lector en mi. Et posaré als meus preferits, això t'ho prometo.

Fins la pròxima!!

doncs pa que si n'arriba a tenir!!!

quin poemàs, crec que de tot el que t'he llegit fins avui és el que més m'ha agradat...
et mereixes un 10, sens dubte

ixnuir

HE PENSAT QUE AQUEST POEMA TEU EL PODRIA LLEGIR A LA MEVA MARE AQUEST 23 D'ABRIL QUE FARA 51 ANYS DEL SEU CASAMENT AMB EL MEU PARE I HO TORNAREM A CELEBRAR COM L'ANY PASSAT EN LES NOVES D'OR. ET MOLESTARÀ QUE HO FACI? M'AGRDA TANT...!

les roses tenen pressa
per fer més bonica
aquesta diada
tan nostra,
per lluir a les mans
de l'estimada
i encendre peton
en la mirada...

Bé, encara que ho intenti...ets insuperable. Molt bonic. Ets genial.
1abraçada. ESPIRAL.

... algun dia faci honor al meu nick-name i pugui "eclipsar-lo" amb tota la meva esplendor, dir-li que l'estimo i fer-ho tot més fàcil... però la timidesa em frena, i en sóc incapaç. Però no perdo l'esperança i sé que tot és qüestió de tenir paciència, no desesperar-se. I, si mai acosegueixo dir-li-ho, sens dubte que escriuré un relat i el publicaré explicant-ho!!

Una abraçada!

Sol_ixent

He llegit en un comentari que l'hi has fet a la Rosa que tens escrits guions de teatre infantil. Potser pensaràs que tinc molt de "morro" però si no hi tens cap inconvenient em faries un gran favor si m'he n'enviessis algun. Em farien molt de servei.
Si vols i pots, mels podries enviar aquí: ricard0555@hotmail.com
Perdona si m'he passat en la petició i moltes gràcies per la teva atenció.
Una abraçada

L'he llegit dos cops, per assaborir-lo millor. Un altre poema magnífic, desl que més m'han agradat. Aquestes dues parts ben diferenciades, amb aquest "La poesia ve després... ", m'ha semblat molt rebé! I el final molt bo, aprofitant Sant Jordi... Quina facilitat tens per fer poemes, nano!!

Petons...

Molt bonic i molt adequada per al dia d' ahir que tot devien ser roses pels carrers de Barcelona, per la Rambla no s'hi podria gairebé caminar! m'agradaria que em diguéssiu si vau tindré èxit amb el llibre de poesia i com us va anar el dia. De pas, comentar-te que et vaig enviar els dibuixos, espero que t'hagin arribat.
Respecte la teva poesia trobo que tens molta raó, és molt més bonic l'amor que mil roses que es panseixen en poc temps i l'amor és per sempre. Molt bé Capdelin!
Petons i una abraçada.

seguint en el teu raconet, però crec que t'he comentat ben poques vegades. De primeres, t'he de dir que el que he vist , m'ha agradat molt, -sobretot la poesia que tens a la part de biografia-.

Respecte a aquest poema, -potser ni m'hi acosto- jo diria que retrata una situació òbviament d'amor, comparant el seu amor amb el d'una rosa, el roig de la passió i el del tradicional color d'aquesta flor que ens ve al cap quan ens en parlen.

Cuida't molt, i continua així!

Sol_ixent

Per cert: Feliç diada, encara que amb retràs!

Un plaer llegir-te. Deixes imatges amb color i textura pròpies al meu cap.

Un petó.

Les roses són boniques, però queden enfosquides per la lluentor de l'amor del qual són tan sols el símbol, en aquest dia tan nostre.
Molt bé, Capdelín!

t'obre les portes de bat a bat
feliç sant jordi

avui que és St.Jordi, que llegir un dels teus poemes, especialment aquest. Ple de primavera, amor, alegria...

"avui les roses s'ajunten
i conspiren contra tu,
però tu vences el seu esclat."

Preciosos versos

Petons ensucrats!

T'havia llegit alguna vegada però em sembla que és la primera vegada que et comento. Em fas una certa enveja sana (si és que l'enveja pot ser-ho) per tenir aquest domini del llenguatge. A mi m'agrada explicar històries, però sovint em costa trobar aquelles paraules que expressen amb precisió allò que vols dir. En això tu ets un mestre.
Gràcies pel teu comentari, estic totalment dacord amb tu.
Salut i bona diada!!