Les pàgines del nostre llibre

"les cartes d'amor per fer-les indestructibles"
i així, desades en el recer de la memòria no existeix el pas del temps, no groguegen ni envelleixen. Fetes "confetti" són senzillament "pàgines" d'un llibre sense edat. "escrit en la pell" vostra.

Senzillament, molt bo.

Petons.

vull felicitar-te pels teus poemes, per la teva creativitat, pels molts i molts comentaris que fas, tant llargs i complerts, tant generosos, humans, positius i amigables... que són tant poètics com si fossin autèntics poemes...
i avui... et regalo un petit detallet del meu agraïment...
llegeix el meu poema "confessió d'un secret d'un jove poeta" (allí trobaràs el meu humil i senzill detall, molt poc pel que tu et mereixes!)
un petó i una abraçada immensa!!!!

PD. et tinc en la llista dels meus autors preferits.

Sí, és cert això què dius. Penso que cada minut pot esdevenir una línia; cada dia, un capítol, cada cicle, un llibre.
Tota vida no n'és un, sino molts llibres. Quina llàstima que no ens els puguem llegir tots, arribaria'm a ser tant savis...
Petons, Rosasp, i felicitats per tanta sensibilitat. Ah, i gracies.

La vida, un llibre. Cada dia, o cada vivència, cada breu aventura... posem-li el qualificatiu en què ens trobem més còmodes... una pàgina.

Inicies el poema amb el trencament d'unes cartes d'amor (un altre alter ego del llibre de la vida). I si em permets la llicència: felicitats.
Trencar uns fulls de paper per fer-los indestructibles! Quin joc de conceptes més aconseguit!

Al llarg de poema, ja després d'aquest inici, ens parles d'aquesta relació, la que estava escrita a les cartes.

I a continuació agafes de nou aquest plec de papers que has destruït físicament, i ens tornes a parlar d'ells. I en algun moment, també amb unes imatges que trobo especialment encertades: "Porcions d'amor en paper", "un confetti boig de vida"... Per arribar a la darrera estrofa, que tanca el poema amb una mostra de conclusió:

"Hem estat tot allò i més,
hem crescut entre les línies.
El temps ha passat lleuger,
deixant escrit pell endins
les pàgines del nostre llibre..."

Per a mi, les estrofes que tenen més força i emotivitat, curiosament, són les primeres i les últimes. Just les que parlen de les cartes. Les del mig queden desdibuixades, en comparació.

Però el poema és, repeteixo, senzillament encisador.

Ens veiem=ens llegim!

LLIBRE

Talment com si tornés a recordar el que sentia quan estava lluny d'ell... aquelles nits de lluna, aquell deliri... L'enyorança, aquest foc que crema per dins. Quina desesperació en aquelles nits fredes i solitàries! Però com tu dius, és "a les pàgines del nostre llibre" que és la vida on compartirem totes les emocions. I així espero compartir-les amb els teus poemes.
Preciós!
Sibil·la