Les noces de Maria

Un relat de: prudenci

Hi ha festa a Natzaret
Una verge amb dos roselles
Per galtes, i una mirada de cel
Es casa per obrir el vel
De la seva vida al home,
Però en aquest dia és a Déu.

Dels varons gentils del poble
Se n´ha escollit un pomell,
I entre ells l´home més noble
Ja entrat en anys, que s´emporta
D´ella l´amor jovencell.

Ell és Josep i no espera
Veure sa vara florir
Pel lliri dels bells quinze anys
De MÍRIAM, la verge pura.

Ell aguanta fort la dura
Vara on repenja el cos
Ja de quaranta, i repòs
De moment és el que hi troba.

Però la pau se li nua
Al bastó com un ocell
Fi de pic i blanc de ploma,
En forma de lliri bell.

Quan la verge florir veu
La vara del qui estimava
-tal i com ell a ella amava-
els esguards es tornen veu.

-Maria, per tu seré
Espòs i si pogués pare.
Et cuidaré dolçament
Com el lliri de ma vara.


-Josep, jo seré per tu
l´esposa més estimada,
més humil, menys interessada
i el bon camí farem junts.

S´aixeca el vell sacerdot
I amb el Rotlle a la ma anciana
Llegeix la lectura d´or,
Rivet de fil escarlata.

Diu el profeta Isaïes:
"En naixerà un Rei del cel
D´una verge amb flor a les galtes
I es dirà Emmanuel.
Ell serà la llum d´Israel
I habitarà entre nosaltres."

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: