Cercador
les llàgrimes oblidades.
Un relat de: geraldine- Compartir:
tenia el coeur petit... i de tan petit va decidir no deixar.hi entrar el dolor,
el temsp va passar i mil particules d'aire envenenat de records li envoltaven les parets de l'aparell que bategava cada cop més buit de tot...
fins que va contruir un canal de sortida que era el somriure permanent davant totes les coses visibles...
(creia que d'aquesta manera, aquelles particules sortirien difrassades d'alegria i al final desapereixarien)
amb el temps va crear un mur immens de totxanes indestructibles que ni ella podia ensorrar, el dolor ja no hi passava, res podia omplir el seu coeur, perque ja e tenia protegit de totes les tempestes...
ara ja no plorava, ara ja no sabia el que era una llàgrima, ara ja no sentia...
ara ja no diferenciava la tristesa de l'alegria... ara no hi havia res que la trenques en mil troçets, res que la desorientes ni que la despulles, ara ja no tenia fragilitat... ara nomñes somreia, però ni tan sols sabia perquè...
( diuen que encara es viva i que intenta arracancar.se la muralla que li separa la raó de l'emoció... perque necessita tornar ha sentir el gust salat de les llàgrimes - que feia temps havia oblidat - per tonrar a sentir-se viva)
Comentaris
-
Hola Geraldine[Ofensiu]Vesna | 16-04-2008 | Valoració: 10
Primer de tot gracies pel teu comentari.
Les llàgrimes oblidades...Jo se el que és crear un mur per tal d'amagar la tristor als altres , per tal de no preocupar-los però tard o d'hora tot acaba explotant d'alguna manera.
El teu relat expressa aquesta sensació, aquest dolor, aquesta incertesa... d'una forma molt bella, amb una gran sensibilitat i veritablement m'encanta.
Una abraçada
Thaïs
l´Autor
47 Relats
114 Comentaris
58524 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90
Biografia:
30 anys acabats de sortir del forn...encara a relatsencatala!
la meva vida resumida dins aquest espai virtual, es fantàstic!
No penjo ni una tercera part del que escric, però repassant un per un dels meus escrits, me n'adono que son per ordre del primer a l'últim el resum d'aquests últims anys.
Gràcies per estar aquí els que hi sigueu...
Segueixo escrivint, amb una mica menys de temps perquè la meva vida ara te una altre ocupació casi el 100 per 100 del dia, la meva filla.
El meu oxigen, la meva raó de viure!
Seguim a relats en català!