Plaça del rei

Un relat de: N

El vent sigil·lós
s'escapa del carreró
per tornar a la plaça,
omplint-la de màgia.
Tantes paraules han escoltat
els esglaons del bell racó,
que a les nits pronuncien els mots
plens de somnis i fantasia.
La lluna no pot deixar
d'observar els ulls molls,
pensant com il·luminar
el pròxim somriure.
S'espanta amb les campanades,
tan puntuals i rigoroses,
que desperten la nit del son.
I per dalt s'escampa cada secret
pels arcs de la torre antiga,
convertits en vent per la llum,
que algun dia s'escaparà del carreró,
i tornarà a la plaça,
per omplir-la de nou de màgia.

Comentaris

  • no l'he contemplat mai aixì[Ofensiu]
    jmrieram | 10-06-2007 | Valoració: 10

    Que va ser amb la llum tèbia de matinada quan es feia vent entra les arcades? Aquells graons, plens de mots, han portat a molts al cel. Gràcies per fer-m'ho viure! Petons.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: