Lexington

Un relat de: N

Recordo la roca damunt del mar de fulles daurades,
el reflex de la llum sobre el petit llac,
els camins plens de roques i pedres.

Sento aquell silenci indescriptible,
posseït per la naturalesa,
que t'aïllava del món sencer.

Veig el sol que es pon per la finestra,
mentre marca la silueta del ram de flors.
El carrer, completament quiet i tranquil.

Camps de gespa per córrer sense parar,
boscs per perdre't quan arriba el vespre.
El poble, molt més que un poble.


Comentaris

  • Per tot arreu[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 29-04-2006 | Valoració: 9

    Et vas passar 7 anys a Lexington-Fayette? O és un altre Lexington? En deu ser un altre, perque Lexington-Fayette és una ciutat gran i dels Estats Units. Jo em suposo que deu ser un poble de la Gran Bretanya. Bé, el cas és que no ho sé.
    Lexington deu ser molt bonic i agradable.
    Però de Súnion, la nostàlgia pot ser assimilable, almenys així ho crec jo, ja que es pot anar somniant i vivint per tot arreu.

  • hola Ada[Ofensiu]
    jmgg | 27-03-2006

    Hola Ada, jo també he trobat a faltar els teus relats, per cer no diguis mai adéu a un amic dis-li fins aviat amic, dona millor resultat, i si he escrit mes coses, però amb un altre nick, a patir del meu últim relat com a jmgg, ara escric com a Angel Negre, espero que em segueixis llegint, com jo també ho faig amb tu
    Un peto i fins aviat Ada

    Josep M

  • "el sol...[Ofensiu]
    Capdelin | 02-03-2006 | Valoració: 10

    per la finestra retallava el ram de flors" Uauau!!!
    Al llegir el teu poema m'ha donat la mateixa sensació que mirant un quadre de Renoir o Mané... una suau relaxació recobrint l'ànima.
    Ets una bona paisagística poètica... potser que no despertis mai!
    ptons i una abraçada!

  • jaumesb | 01-03-2006 | Valoració: 10

    que el record t'acompanya i et dóna vida
    no et facis mai gran ja ho ets, encara que siguis jove, és tracta de sentir, de no matar la capacitat de ser feliç

  • rbbarau | 28-02-2006

    Adetaaaaa... aquí estic jo:puntual com sempre!
    Carai nenaaaa quin poble, no... ara em venen ganes d'anar-hi, tu...
    Mm... I think it's a very good poem... Deixe-m'ho... català millor...
    Doncs nena.. que venen unes ganes de passejar entre els arbres i trepitjar fulles seques... m... ja m'ho imagino...
    Un petonet molt fort adetaaaaaa
    T'estimo!
    amelie-amelie-amelie....

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: