Les cendres de la nit

lingüístic, Anna, ple de metàfores sinestèsiques: colors, sabors que omplen un univers molt particular, però, simplement, bell.

T'he descobert i et continuaré llegint.

Una abraçada

Lavínia

Corroboro els comentaris que em precedeixen: tot un exercici de significats i significants, gammes de metàfores sublims, i en general una idea preciosa.

Felicitats : )

m

Bona combinació de colors: el mar, la nit, la cendra...
Et seguiré llegint.
Salutacions cordials,
Mon

Benvolguda Anna Fenoll,

En primer lloc, us agraeixo hàgiu tingut l'amabilitat de respondre amb tanta diligència i decòrum (la qual cosa -òbviament- ja esperava de vós).

He d'aclarir, que si us he comentat el vostre relat és precisament perquè el trobo excel·lent; altrament només l'hagués llegit com he fet amb els altres textos que heu publicat.
Més encara, si tots ells no fossin del meu interès és probable que no us hagués pogut respondre com correspon.

Celebro profundament les seves matisacions, atès que personalment considero que qualsevol persona que escriu un relat ha de ser capaç d'explicar perquè l'ha redactat.
En aquest sentit, també ho heu fet magistralment i les seves explicacions són molt útils i exactes.

Tanmateix, he d'insistir, que precisament m'heu confirmat -amb absoluta elegància- els punts bàsics i primordials que jo vaig considerar, en el moment de permetre'm la llicència de comentar i valorar el vostre escrit.

Òbviament, el que desconeixia és el motiu que us va empènyer a redactar-lo.
Un certamen que no tinc cap dubte deuria gaudir d'un esplèndid nivell; en tot cas, el seu text és digne d'uns Jocs Florals i l'entusiasme amb el qual m'ho notifiqueu diu molt a favor vostre.
Una actitud, innegablement lloable.

Finalment, us exhorto novament a seguir enviant més treballs per a aquest univers efervescent de relataires.

Com us podeu imaginar, comparteixo les paraules de Merihann respecte els agradables i nobles sentiments que desvetllen els vostres relats.

Jo també, naturalment, us dono la Benvinguda; aquesta vegada explícitament.

Molt cordialment,

Un humil relataire a qui anomenaren, Jofre.

Benvolgut Jofre.

El principal repte que em vaig proposar a l'escriure aquest relat, va ser poder jugar amb les paraules, els colors i la connotació que aquestes suposen.

Primerament, la idea era descriure com es pon el sol d'una manera metafòrica i és així com ho he fet: el blau del cel es desfà, cremat pel sol i descendeix fins el mar on hi ha la lluna del cel... D'altra banda, aquest descens ve recolzat per la degradació dels tons que trobem en una posta de sol... passant del taronja, al blau més elèctric... al negre.
D'altra banda, hi ha una distinció entre "el cel" i "la terra": el viatge que el blau, i el sol van seguint. Per poder-ho aconseguir, he utilitzat els mots "terrenal", "celístia"...
Pel que fa al mot 'blaüra', és una paraula que connota molts significats ja sigui per la fonètica com pel significat. Com bé has dit, blaüra és pot associar amb aura (divinitat=cel), també és la fí de les degradacions de colors (blaura= blau) .

Finalment, celebro que li hagi agradat la descripció. La vaig fer fa uns dos anys pel certàmen dels jocs florals de batxillerat. Sempre li he tingut especial simpatia. :P

Seguiré penjant alguna coseta per aquesta web que fa dos dies que he descobert.
Merihann, també t'agraeixo molt que hagis comentat dues obres meves: gràcies!!!


Anna

Anna,
Un paisatge tenyit de sentiments que revela tot un rerafons de colorants i tons que requereixen precisió científica i filològica.

Jugues amb les paraules a més a més?

(Et faig preguntes -amb tot el respecte- perquè he vist que tu també te'n planteges moltes; i això és bo i positiu).

Aquest regalimeven és deliberat?
Una celístia amb la qual la narradora s'identifica?

Aquest terranal és una transgressió?
Haver fet servir la paraula blaüra té algun significat especial per a tu? l'associes amb aura, per exemple?

El relat és magnífic. El teu poder descriptiu excepcional, molt sensual i sensible.

Una gradació de sentiments seguint un protocol de tonalitats bellíssimes.
Era un exercici difícil i l'has sublimat.

Una abraçada!
Enhorabona i segueix escrivint.

PS
El títol una altra meravella. A les teves preguntes responc a totes Sí.
: - )