EL GUARDIÀ DEL TEMPS

Passes i ressons sobre un terra de marbre color gel.
El soroll de vidres rallats cauen sobre el tic tac sense fi.
El guardià del temps arrossega un sac de minuts i dies,
amb vides minuciosament etiquetades i segellades.

La despreocupació aniquila amb un tret l’ètica absurda,
i cauen noms, cauen a cops, cauen en rebots perduts.
El meu va quedar atrapat, a la màniga del guardià,
mentre arrossegava un sac buit. Em convertí en joc.

Com una pilota de vidre passava de mà en mà,
sent objecte d’un malabarisme diabòlic i maldestre.
Em vaig deslligar d’un metrònom esclau i indispensable
i m’entregaren a la desobediència irregular de la llibertat.

I el sac està trencat, i les etiquetes pel terra.
Flascons al buit retenen els minuts i les hores.
El ritme de la paciència es converteix en inestabilitat,
i el temps donarà corda a un rellotge trencat.

I així, sense voler-ho, soc el supervivent de l’eternitat.
errant en un abisme amb un tempo improvisat.
I continuaré sent titella del guardià del temps
vivint talls de vida a sense ritme o a contratemps.