Voldré

Un relat de: AnnaFenoy

A vegades vull desaparèixer.
El món m'empeny cap a un abisme hipotètic,
Un buit es barreja en el context del teu temps
I de cop i volta respiro i no tinc cap oportunitat
de trobar un fragment d'existència

Ahir volia desaparèixer.
Una soledat efímera es va solapar en la reiteració del infinit
i vaig sentir com l'orgull del passat fragmentava els records
desfent-se en un llac de rancors i carícies barroques
quan tot just la vida apareixia en un punt a l'horitzó.

Avui he volgut desaparèixer.
He estat capaç d'enganyar les onades més esquerpes de la vida?
No crec que la falta del meu jo destrossi l'ecosistema d'aquesta vida
que se m'ha mostrat absent d'amor i d'afecte
Les hores han estat només un ritme sense contingut.

Demà voldré desaparèixer.
Tornaré a farcir-me de la melangia més esfereïdora
Esperaré la fi asseguda mirant un mirall esquerdat mostrant-me desfigurada
i dia rere dia, els anys em corrugaran, la vida continuarà
I jo, esperant... voldré desaparèixer.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer