Cercador
COM UN CLAU
Un relat de: AnnaFenoy- Compartir:
Com un clau, el temps m’ha plantat cara.
Ha rovellat, foradat i dissecat papers en un mur en runes.
També ha retingut records, rancors i vivències perdudes.
I com un clau, el passat ha deixat anar aire.
En un silenci incolor s’ha vist la forma d’un baf gèlid,
era una ombra de calma blanca en un temps aturat.
Sense nom, com una omnipresència existent en el no-res,
es convertí en un abisme de l’oblit. L’últim anhel.
I en l’infinit del temps apareix el present,
un insignificant ésser manat per l’abans i enganyat pel després.
Un ostatge de l’embranzida injusta de la vida.
Sempre enmig una incògnita recoberta de l’aurèola del menyspreu.
I el repicà d’un clau en un terra cristal·lí de vidre,
m’anuncia una condemna d’eterna llibertat.
Ha rovellat, foradat i dissecat papers en un mur en runes.
També ha retingut records, rancors i vivències perdudes.
I com un clau, el passat ha deixat anar aire.
En un silenci incolor s’ha vist la forma d’un baf gèlid,
era una ombra de calma blanca en un temps aturat.
Sense nom, com una omnipresència existent en el no-res,
es convertí en un abisme de l’oblit. L’últim anhel.
I en l’infinit del temps apareix el present,
un insignificant ésser manat per l’abans i enganyat pel després.
Un ostatge de l’embranzida injusta de la vida.
Sempre enmig una incògnita recoberta de l’aurèola del menyspreu.
I el repicà d’un clau en un terra cristal·lí de vidre,
m’anuncia una condemna d’eterna llibertat.