L'equipatge

Un relat de: petit marrec
Si em preguntes pel temps viscut se'm fa feixuc
Si em preguntes per les fotografies que mentalment he pogut captar de la felicitat t'escriuria un llibre.
Cada passa que dones es un segon mes viscut
ets tu qui decideixes viure'l feliç o apagat.
Posar una imatge mes a la motxilla o avançar capcot sense veure que es mou al teu voltant.
Potser et manca temps per tu, per respirar i coneixet, pero dia a dia i sense adornarte'n et crees, et coneixes i et transformes.
Recordar bons moments, amb persones que estimes i estimaras mentre pares sota l'ombra d'un arbre frondos, aturant el teu caminar, obrint l'equipatge que duus a l'esquena, per prendre calma i tornar a avançar amb el cap ben alt.
Tancar els ulls, respirar profundament i Sincerarte amb tu mateix.
Ara si, prens forces altre cop i avançes amb pas ferm, havent carregat la motxilla altre cop a l'esquena, i amb un gran somriure, sent conscient de tu mateix.
Viure el temps que passa aturan-te a crear, somniar, identificar-te, sentir-te, tocar emocions i saber-ne posar nom.
Tots, inclús el mes valent, tenim neguits i dubtes, no llencis la pedra i amaguis la ma, aixeca el braç amunt, que et vegin, reivindica que sents el moment. Arrisca't a guardar una nova imatge a l'equipatge.

Comentaris

  • Lecram | 02-02-2018 | Valoració: 10


    Petit, gran, Marrec.

    Passejant per aquest petit univers de relats en catala he arribat al teu relat, i sincerament m'ha agradat perque m'ha fet pensar en aquesta motxilla vital que tots portem, en la importancia de ataurar-se de tant en tant, i també perque no en aquelles persones que han fet o fan camí amb nosaltres, i tu n'ets una d'elles.

    Així que sense voler allargar-me massa, t'envio una abrasada (perdona l'ordinador on escric no te c trencada) des de l'altre banda de l'ocea.

    Lecram

  • Com el temps[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 24-01-2018 | Valoració: 10

    Si et llegeixo, sembla més que estigui davant un gat vell que no pas un petit marrec. Encara que hi ha qui diu que només els vells i els infants diuen les veritats. Bé, marrec que duus masclet .... El que vull dir-te que corroboro el que dius de totes totes. Malgrat que és molt bo de dir i mal de seguir fil per randa. Jo, crec que l'estat d'ànim és com el temps: uns dies rúfols i altres un sol enlluernador. I d'aquí en avant hom tries...

  • Bons consells[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 24-01-2018 | Valoració: 10

    Un seguit de bons consells, per a rellegir sovint i tenir les idees clares. Cal saber on anem, però també cal fer-ho amb la consciència tranquil·la i carregada d'energia positiva. Una forta abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

54 Relats

54 Comentaris

43512 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.