real o irreal?

Un relat de: petit marrec
Escoltant sons
veus que no sápaguen
que es transporten amb el vent
viatjo...
alla dalt,
on ningu mes pot ascendir
on els nuvols em protegeixen
i la boira em pentina els cabells
observo les verdes valls
tanco els ulls
sento bategar les seves ales
ara, el seu cor...

sona el telefon...
se´m trenquen les imatges
surto corrent de l'aigua
i no, no ets tu...

tanco els llums
encenc les petites veles
que envolten el bany

altre vegada reposo el cap
poso la musica
i poso a cremar encens
que olora...olora a magia.

em veig sortint de casa
preocupat, atabalat...
fins que sento la necessitat
de transportar-me al meu jo intern
em poso els cascs
em despedeixo per uns instants
d'olors, crits i sons de ciutat

em canvia la respiració
em canvia el pols
crec que sento diferent
crec que escolto mes
que oloro mes
que em fa mes mal el cor...
una llagrima em cau
la noto i la segueixo amb el pensament
el nas, la comisura dels llavis
el coll...
agafo el movil
començo a escriure't..

Cançons...
cap porta la mateixa càrrega.
arriba altre vegada
la que et canvia el rol
vols tornar enrere i repetir
la darrera que havies escoltat
peró res és igual ...

recordo que t'enyoro
que t´he fet mal...
i com molts altres
el missatge
queda enmagatzemat...

arriba l´hora de treure´s els cascs
ha sonat la veu
anuncia la meva parada
i amb ella, els compromisos, deures
responsabilitats...

surto del mon real
torna a ser tard com sempre
em torno a submergir
torno a sentirme lliure
dins de sons i veus

et veig...
t'abraço, t'acarono,
t'aparto els cabells,
et tapen timidament els ulls...
ens despullem i ens besem
els nostres cosos s'entenen
es transformen en extensions dels llençols
blancs, brillants...
no vull saber quina hora es
no vull que acabi mai aquest moment
entra vida per la finestra
una llum vermella
el sol surt explendoros
els sons del mar ens protegeixen...

arribo a casa, deso les coses al sofà
corro a l´habitació
no hi ha ningu a casa
observo l'ordinador
l'encenc i obro quatre pagines
esperant que algu em parli
i explicar el que realment sento..
peró no em sento capaç...

m'envaig a la banyera
tanco la porta
encenc veles al voltant del bany
poso encens amb olor a fruites
em recorden al teu perfum...
i poso les cançons que em transporten
altre vegada a somniar que estem junts
abraçats, sense por i sense ningu mes...

aigua calenta, em sento lliure...
em trec la roba i la deso
maldestrement sobre l'estanterieta
introdueixo un peu, la cama...
ja soc dins...
poc a poc vaig fent del petit espai
el meu vaixell...
i ara ja si, estic preparat..

una veueta sona al meu cap
tanca els ulls, respira
escolta'm....poc a poc
ets tu qui vol viure als teus somnis
i...si els teus somnis els poguessis viure aqui?
jo t'ajudare, els dos podem...

deixo la ment en blanc
enfonso el cap a l'aigua
poc a poc el trec...
em miro al mirall..
em ric de mi mateix,
es hora del canvi petit...

sona el movil...
ara, ara si ets tu...
comença l'aventura
T'ESTIMO.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de petit marrec

petit marrec

54 Relats

54 Comentaris

43489 Lectures

Valoració de l'autor: 9.31

Biografia:

Qualsevol persona es pot sentir identificada amb la majoria de relats que poc a poc vaig publicant a mesura que visc, ja que no son fets inventats ni sense rere fons sinó que són oportunitats que dona la vida i que aqui han pogut quedar preses d'unes linies i uns mots. , amb permís de marxar quan a elles els hi escaigui oportú.

Gràcies per compartir estones de plaer amb mi, tot llegint els meus relats.

Desitjo que siguin del vostre gust, i sinó que m'ho feu saber.

Escriure el que sents, vius, veus, penses... pot esser part de la sal de la teva vida.