A dos d'una (Diàleg)

Un relat de: Pau Nin

- Hola... Quant val?
- El què?
- Una capseta d'allò d'allà...
- Quant val o quant costa?
- Com?
- Que si vol saber quant val o quant costa...
- Eh?
- Digui'm, què vol saber? El que val o el que costa?
- Coi... No estic per romanços... Són dos quarts d'una, porto tres hores donant voltes intentant trobar algun lloc obert i no estic per jocs d'enginy, sap?
- No són pas jocs d'enginy, senyor meu... Hi ha una gran diferència...
- Diferència, en què?
- Si vol saber el que costa, és una cosa. Si vol saber el que val, és una altra.
- Vull saber quin preu s'ha de pagar!!!
- Miri per on! I vostè que no estava per romanços, i ha trobat un altre matís. Vostè o la humanitat?
- La humanitat? Què collons s'empatolla, ara?
- Li preguntava si sabia a quin preu es referia: si el preu que ha de pagar vostè per això, o si el preu que ha de pagar la humanitat per tal de què vostè gaudeixi d'això...
- Escolti'm una cosa: vostè avui s'ha llevat amb ganes de fer negoci o de tocar-me el que no sona? Li adverteixo que ho està començant a aconseguir...
- És el que passa... Quan comencem a remoure la consciència amb preguntes de fons, ens rebrota un jo reaccionari que ens col·lapsa l'enteniment... No pateixi, és un comportament normal... Sap què? Jo, de psicologia, ni idea... Només el que li sento dir a la meva neboda, que diu que n'estudia... Però no sé per què ho fa, sap? En el fons, si un pensa, això s'ho pot explicar un tot sol...No creu que tinc raó? Digui-li "inconscient", digui-li "veueta", digui-li com vulgui, però aquí està vostè, davant meu, a punt d'etzibar-me un cop de puny només per què li he demanat que concreti...
- Sap què? Plego... Aniré a un altre lloc... Així m'estalviaré maldecaps i maldepunys...
- No cregui que farà gaire via... És agost... Els de més enllà estan tancats... I els del carrer 3,... Tots... De fet, estic de guàrdia a la ciutat...
- Però com por ser!!!! Vol dir que vostè és l'única persona que té obert a tota la ciutat? Que només li puc comprar-li a vostè?
- En aquests moments, si el que vol és comprar-ne, sí.
- Com diu?
- Li dic que si el que vol és comprar-ne, ha de ser a mi. Tot i així, té altres alternatives...
- Com ara...?
- Fer-s'ho vostè mateix, per exemple...
- Com diu?
- Fer-s'ho vostè mateix, home! No és tant difícil!!! No em dirà que no estem malacostumats...
- Malacostumats??? A què??
- A trobar-ho tot en un plís... A baixar a la botiga i tenir-ho... A desitjar i satisfer... Sap què? No fa tants anys (i miri que la humanitat existeix des de en fa milers!) l'home havia d'esperar mesos abans de collir els tomàquets... I ara, ja veu: baixem a la cantonada, i en dos minuts podem omplir el rebost de tomàquets verds, vermells, més grans, més petits, "cherry", no cherry, i la mare que els va parir. Sap a què porta, això? A perdre la nostra essència!! Ens estem deshumanitzant! Alienant! Així que ja ho sap: torni als seus orígens, home!! Cerqui la matèria primera, desenvolupi un mètode artesà, perfeccioni-ho... I després gaudirà de la seva creació!
- No creu que en fa un gra massa? Com vol que m'ho faci jo mateix! Això és impossible!
- Impossible? No hi ha res, d'impossible... Vostè creu que si als romans els haguessin dit que un home donaria voltes a la terra, o que pujaria allà a la lluna i hi donaria saltets, no haurien dit que això és impossible? Oi que no? Doncs segur que és possible que vostè s'ho faci tot solet, no?
- Miri, crec que si la humanitat va arribar a la lluna, és per què mentre uns collien tomàquets, els altres feien altres coses, sincerament.
- Sí, sí, i tant, i tant... Però no tots feien coses bones, eh? Que en va haver mes d'un que bé s'hi hauria pogut quedar, eh?
- Quedar on?
- A l'horta, amb els tomàquets! Perquè fer el que va fer!!! Tot i això, en cap moment pretenc ofendre als honrats pagesos que es dediquen a això del tomàquet, eh? Que consti!
- Però què diu??? El que va fer qui?
- Qui no havia de fer el que va fer! No em dirà que no s'han fet coses dolentes, a la història!
- Collons! I no em dirà que no se n'han fet de bones, no creu?
- Sí, sí... però de què se n'han fet més, de bones o de dolentes?
- I jo què collons sé!!! Només sé que tenir això que vull comprar a la botiga i no haver-ho de fabricar jo mateix és bo per mi!!
- Aquí és on volia arribar! Que és bo per vostè!! Vostè mateix ho ha dit! Així hem arribat on hem arribat, amb aquesta mentalitat judeo-cristiana que ho pinta tot de blanc o negre però sempre des del seu punt de vista, mirant-se el melic, posseïdora de la veritat absoluta!!! "Això és bo per mí, ha de ser per tu, hi ha el be, i hi ha el mal. I tots dos són absoluts"... I tot cobert d'una falsa pietat disfressada de caritat, d'una doble moral assentada que veu el que l'interessa i obvia el que li agredeix... Fixi's, fixi's, aquesta mentalitat, a on ens porta: vostè m'ha preguntat quant val, sense qüestionar-se res més... per això li deia, jo... quant val? quant costa? Per a qui? Per a vostè? Per a la humanitat? Per als nostres descendents? Quin és el preu que la humanitat ha hagut de pagar per arribar a posar-li això a tres minuts i uns quants euros del seu llit? Egoista!!!!

Durant uns segons més em vaig quedar allà, immòbil, veient com aquell home, rera el vidre blindat de la farmàcia de guàrdia, amb les venes del coll marcades, els ulls vermells injectats en sang, em seguia escridassant... Collons, em vaig dir... Jo només volia una caixa de preservatius.

Comentaris

  • A mi...[Ofensiu]
    ginebre | 05-12-2006

    .... també m'agradat i el llegiría a tota la meva família al mig de l'àpat de Nadal ! Quan val o quan costa? eh?.
    Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Pau Nin

4 Relats

20 Comentaris

13719 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33

Biografia:
Pau Nin (Barcelona, 19XX) és un autor paradigmàtic dintre dels cercles d'autors desconeguts. (...) La seva extensa obra, que podria arribar a veure la llum durant els propers anys, resta per ser traduïda a catorze idiomes, entre ells el xinès i el rus. (...) Lluny de convertir-se en un fenòmen mediàtic en la línia dels altres nous autors del moment, P.Nin ha escollit la discreta força del conte com únic medi per arribar al lector (...)

(Extracte de la Biografia de l'autor publicada al semanari "El Cinquè Gat", febrer de 199X)