L'encantador de serps (III): La Noia Dolça

Un relat de: Pau Nin

S'esmuny entre els llençols quan trenca l'alba. Seu vora el llit (tot alt i ferm, d'aquells de l'àvia) i amb ulls mig clucs, s'aixeca lenta, i es renta la cara dolça, tot de puntetes, sempre descalça.

I badalla. I es despulla vora el mirall, i es contempla a la tènue llum de l'alba trencada. Per ella, el temps no passa.

Quants pagaran més del que mai podran per veure els pits, ferms i petits, de la Noia Dolça i poder tocar-la.

La Noia Dolça parla una llengua que ningú parla. I ve d'un lloc que ningú no sap, i si ho sabés no sabria on para. Ningú sap quan, però potser avui marxa.

O potser no: resa l'encantador per baixar l'escala i tornar a trobar-la.

La Noia se sap formosa, i viu d'estimar, i pica l'ullet, i somriu quan passes (i mentre la mires el temps s'aparca).


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Pau Nin

4 Relats

20 Comentaris

20221 Lectures

Valoració de l'autor: 8.33

Biografia:
Pau Nin (Barcelona, 19XX) és un autor paradigmàtic dintre dels cercles d'autors desconeguts. (...) La seva extensa obra, que podria arribar a veure la llum durant els propers anys, resta per ser traduïda a catorze idiomes, entre ells el xinès i el rus. (...) Lluny de convertir-se en un fenòmen mediàtic en la línia dels altres nous autors del moment, P.Nin ha escollit la discreta força del conte com únic medi per arribar al lector (...)

(Extracte de la Biografia de l'autor publicada al semanari "El Cinquè Gat", febrer de 199X)