L'efecte rebot

L'altre dia al passeig del port vaig comprar dos efectes rebot. La gitana que me'ls va vendre era molt maca i molt simpàtica. Mirant-me la mà molt professionalment, em va dir que seria molt feliç durant tota la vida quan li vaig pagar els 300 € per les dues pastilles. Em va assegurar que, amb l'efecte rebot que li havia comprat, quan arribi als 70 anys (d'aquí a res), la meva vida farà un canvi, un gir de 180º i en lloc de seguir complint anys com un desgraciat, els descompliré. La meva edat rebotarà en la paret del temps i tornarà enrera automàticament (m'ho va dir ella que dominava el tema clarament). Em farà molta il·lusió tornar a tenir 69 anys. I després 68, 67, 66,... 40,... 30,... fins a ser un jove, després un adolescent, tot seguit un infant, a continuació un nadó i finalment desaparèixer plorant per un forat negre sense donar-me'n compte. Total, als 140 anys... bon negoci, no? Sóc així jo. La gitana amiga se'n va anar corrents i contenta per la bona obra que havia fet en la meva persona.

Per prudència em vaig prendre un quart de pastilla. Abans de prendre-me-la tota vull veure l'efecte que fa, no fos cas que rebés sobredosi. De moment sembla que la cosa va bé: el bony del front potser s'ha aplanat una mica, i a contrallum veig que s'han enfosquit un parell de cabells blancs de la barba. Això si, els genolls encara em fan mal i el bastó no me l'estalvio. Tampoc veig que s'animi res d'allò que està moix. Tot arribarà.

"Feliç desaniversari Lluiiiiiís !!" "Què maco que estàs !!" "Sembles més jove !!" Serà veritat ! I fantàstic. Cada any una espelmeta menys. La meva dona diu que sóc un innocent, un babau, que no sé anar pel món, que si patatim que si patatam... Potser si que sóc una mica innocentot, la veritat sigui dita,...però... i què? Algun defecte havia de tenir. L'inconvenient és que sovint em prenen el pèl i l'avantatge és que no me'n dono compte. I més content que un gínjol, us ho asseguro; sóc així jo.

L'altra pastilla és per a la meva dona. No voldria tenir la sensació de que estic dormint amb la meva àvia d'aquí a una temporada. Jo un Adonis i ella una Matussalem. No. Ni parlar-ne. A més, ja m'estic escalfant el cap i altres coses quan penso en lo bona que estava quan tenia divuit anys (ho sé per les fotos, que jo no la vaig conèixer fins als vint-i-sis). Ira que hi penso, tenia un noviet... no serà que l'haurem de compartir, ara que ho dic? Ni somiar-ho! No ho podria resistir que jo sóc molt gelós i ella era molt moderna per la seva època...! I si ho penso un altre cop... hauré de tornar a treballar!! Ara que havia aconseguit la jubilació anticipada! I com gaudeixo controlant les obres del clavegueram que fan aquests inútils de l'Ajuntament!... I els amics de la petanca?... Ja em deixaran jugar quan vegin que no necessito l'imant per recollir les boles,... quan vegin que cada cop tiro més fort i que els guanyo amb facilitat?... No em marginaran?... I els meus fills, què?... Quan jo sigui un infant me les tornaran totes!! Em fotran més tou que un matalàs de llana!... I què dic jo de 140 anys!!... Què faré tan de temps?... Què potser m'he begut l'enteniment, jo?...
Ai ai ai que no les tinc totes...
Mireu... sabeu què? Li tornaré la resta de les pastilles a la gitana i a prendre pel sac, més val no jugar amb això del temps que és cosa del dimoni. Si reboto una mica amb el quart de pastilla, doncs mala sort. Però demà mateix aniré a buscar a la gitana i li demanaré que em torni els cales. Sóc així jo.