L'eco de les absències...

Un relat de: onatge
No prego ni
al vent ni
al silenci.
Però els escolto
a tots dos.
La pregària
deixa penyora,
i jo tinc
penyores de
tothora.
Més de tres persones
quina multitud!
Assegut amb el mar
m’agrada escoltar
les gavines,
el petit onatge,
el gemec de
la barca,
el cant de
la solitud,
l’eco de les
absències...

onatge

Comentaris

  • cant de solitud[Ofensiu]
    aromadarç | 26-08-2011 | Valoració: 10

    m'agrada la teva poesia, senzilla directa i planera, amb imatges que porten directament als sentiments, al mar , la solitud més sola que no vol demanar res , que bonic...

  • oda a l'ona[Ofensiu]
    ales de foc | 01-08-2011 | Valoració: 10

    De vegades són els millors companys. Silenci i solitud. Mar i vent. que escolten en silenci els nostres pensaments, les nostres pregàries.
    relat preciós.
    salutacions litaràries

  • Deliciós![Ofensiu]
    Núria Niubó | 01-08-2011 | Valoració: 10

    No hi ha millor solitud que la compartida amb el mar.
    Aquest petit poema és com un murmuri, tot llegint-lo es pot gaudir d'aquest dolç instant.

    M'agraden els teus deliciosos poemes, és un plaer llegir-te.

    Bon estiu onatge i ben retrobat!
    Núria

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de onatge

onatge

462 Relats

846 Comentaris

393985 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Sóc nascut mortal amb data de caducitat, però mentre tant navego a rem per la vida i estimo i sóc feliç, no ho digueu a ningú em prendrien per boig...
Escriure és com respirar, aigua per la set, és el far que sempre em duu a la meva platja...
Abans el meu cos no sigui un eco de foc i cendra... VISC.


No ajornis el viure. Viu i estima en grandesa i en profunditat. Estimar no té sinònim.


(la data de publicació dels poemes no es correspont amb la que foren escrits)

GRÀCIES PELS VOSTRES COMENTARIS. EL GUST ÉS MEU I LA PACIÈNCIA ÉS VOSTRA.

Per al que convingui, no mossego.

onatge@gmail.com

onatges.blogspot.com