L'AVENIR

No tinc forces per a més,
cansada estic del no arribar,
que dec lluitar! Jo tinc entés,
però no trobe el despertar.

Maleïda veu d'aquesta ciència
que tortuosa trepitja el meu camí,
Ja no el vull per mi!
No em marcareu aquesta cadència!

De què em val ser com vosaltres
si viviu dintre l’engany?
Us heu creat un parany
on caigueu els uns i els altres.

Que jo no em deixe confondre,
doncs no és tan fàcil viure bé!
Passant de tot, del seny també…
No vull saber de vostre emprendre!

La muntanya foradada,
la natura esquarterada
i la mar contaminada…
Jo també em sento foragitada!

Que vull tocar la llunyania
allà on naix la integritat...
D'aquesta societat m'evadiré algun dia
per trobar humana felicitat.

I si de cas tu vols venir,
deixa-ho tot abans d’avui,
doncs… el demà ja és ací!
O és que no veus l’avenir?