Laura

Un relat de: prudenci

Les meves llunes, les seves llunes...
Ella té un joc i ha dibuixat la lluna,
té una gábia daurada i obre els ulls.
El vidre está entelat, i el buit en 1'aventura,
i a tu , lluna, et beneeix, i es fon en tu.
Sí, totes les llunes són, o cap lluna és plena.
Ella brolla i creix, i s' enfila un moment,
i després es perd, entra en 1'estança
i sent la silenciosa preséncia de tot.
Qui t'ha dut , lluna, a besar-me els peus amb ta breu llum nocturna ?
Qui m'ha dut a mi a mirar-te quan ets negra, o fosca, o grisa,
i en un moment, com tu, oblidar la perla que riu i que enamora ?
Peró enganya com la serp, malgrat ésser colom.
M'ho va dir un xai que anava a matament:
El color de la veritat tan sols es verd
I es un llibre obert,
I una aventura.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: