Laura

Un relat de: prudenci

Ella és tant dolça
Com si fós niu d´abelles.
Tota és de mel.


Si em mira als ulls
S´en va la lluna plena
Només hi ha llum.


M´ha somrigut.
Com l´ona del meu mar
Em fa sentir.


En el meu pit
Duré el seu tatuatge,
Sageta al cor.


Dintre del seu
Hi rau l´espill dels astres.
Negra és la nit.


El seu amor
És igual que l´història.
No acabarà.


Caricia al front.
L´inspiració s´acaba.
Ja ho tinc tot.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: