Las Vegas

No era una mala persona. Això li dic jo.
Li agradaven les dones, però no li sabria dir a quines va arribar a estimar, jo cada setmana el veia amb una rossa diferent ...
Em sembla que va estudiar medicina durant tres o quatre anys, es veu que era bon estudiant sap? Bé, sigui com sigui se'n va acabar cansant de tant de llibre i al final va provar sort a Las Vegas.
Déu del cel i quina sort!

Hauria de veure casa seva..ah! es clar, ja l´ha vist oi? que li sembla? és una meravella! El gimnàs, el jardí, els menjadors.....cosa seria! Quan em va donar la feina vaig pensar - Aquest paio em vol trencar l ´esquena en dos dies - On vas a parar!? Però ell va dir que estigués tranquil·la, que només netegés " una mica per sobre ", que de la resta se n´ocupava ell. Ocupar-se´n ell de la resta? Amb tants calers? Què feia aquell home netejant armaris i regant les plantes?
Jo no ho entenia massa, però li puc dir que de comptar sí que hi entenc, i el que em pagava era cosa fina..

Tenia un amic que es quedava a passar la nit de tant en tant, no em va dir mai com es deia, però era alt i prim com una mala cosa, i molt pelut! Déu de cel quant de pèl! I no es tapava massa no...duia unes camises cubanes amb els botons del pit descordats, d´això me'n recordo bé perquè la cadena d´or que li penjava se li enfonsava tant dins els cabells de la pitrera que costava saber si allò era una cadena o uns quants bolets tímids i daurats naixent d´un bosc negre i espès..
Per què li parlo d´aquest borinot amic seu...? Ah si! Allò que em va dir! Si, resulta que un matí em trobo aquest amic seu al llit, mig despullat, tot pèl, pèl per tot arreu li asseguro! I de cop i volta em diu....a l´esquena també, sí sí, una estora negre horrorosa escolti...si...i em diu:
- L ´amo no hi serà fins el mes que bé, ha perdut mig milió en una partida i se n´ha anat a Mèxic. Sempre se'n va a Mèxic quan perd...
-Una partida?
-Poker. No li ha dit mai?

Jugador de Poker! Aquell bon home...qui ho diria... no tenia massa caràcter, i físicament tampoc era gran cosa. Aquella clenxa, oi? I unes corbates horribles! A la mà dreta hi duia un anell molt bonic. Un dia el seu amic, el pelut, em va confessar que un paio gras de Dallas se'l va jugar en una timba assegurant que l´havia portat l´ Adolf Hitler! Quina barra aquell texà! L´Adolf Hitler...

Miri, devia ser l´olor de la piscina, aquell color que va anar prenent..
L´altre dia ho vaig llegir als diaris, jo no vaig sentir res, encara no entenc perquè.