L'Arnau i el Francesc 24. Germanes grans o la complexitat que suposa entendre-les

24. Germanes grans o la complexitat que suposa entendre-les

S'apropava l'hora de la veritat, el moment de demostrar el que ell valia. El seu amic Francesc també era allà, preparat per a aquell nou desafiament que tots dos havien acceptat. Havia arribat el gran dia. S'havia de decidir qui era el millor en aquell nou repte. L'Arnau. El Francesc. Només un dels dos podria ser declarat vencedor en el nou FIFA 2004 que ni tan sols havia arribat a les botigues. L'enfrontament serviria per alliberar tensions abans de començar a treballar aquella tarda, d'aquí a unes hores.
-Estàs preparat? -preguntà l'Arnau a punt de prémer el botó que faria iniciar el partit.
-Per què? Per guanyar? -va fer ràpidament el Francesc, intimidant al seu rival i demostrant la seva confiança en les seves possibilitats.
-No, per plorar una estona -va replicar l'altre després, demostrant que també ell estava segur de guanyar-. Ja veuràs quina pallissa que et fotré.
-Ui, mira com tremolo.
El partit va començar envoltat de la tensió i la rivalitat que sempre els acompanyava. De nou, Manchester United i Juventus s'enfrontaven en un partit intranscendent però alhora importantíssim per als dos joves tècnics barcelonins.
El desenvolupament de l'enfrontament anava bé fins que algú va irrompre en l'habitació i va fer prémer la "pausa" del comandament. Era la Mercè que segurament molestaria una estona al seu germà i al Francesc amb alguna de les seves futileses de dona "Cosmopolitan". Però no va ser ben bé així.
-Arnau, no havíeu d'anar a treballar? -va preguntar captant l'atenció dels dos joves, impacient perquè la noia desaparegués de la sala i el partit seguís-. Què feu aquí fent el criatura?
-Tranquil·la, tia, que encara és d'hora, eh? -va respondre l'Arnau, demanant a la seva germana una mica de paciència.
-Si, Mercè, només ens estem traient la tensió de sobre per poder anar a treballar més tranquils -va explicar el Francesc-. Oi que m'entens?
-Si, si, i tant, Francesc -va fer la noia, seguint el joc a aquell gamarús-. Desestresseu-vos, nois, desestresseu-vos.
Va girar cua i va sortir de l'habitació, enfotent-se interiorment del seu germà, un immadur que només pensava en els videojocs i poca cosa més. Però si la Mercè conegués els pensaments libidinosos del seu germà, aquells que passen per la ment del noi quan… quan les noies entren en acció, amb els seus modelets escotats i les vertiginoses corbes de les seves siluetes, començaria a pensar que el seu estimat germà és un pervertit, un obsessionat en el sexe i en les ties, com qualsevol altre noi de la seva edat.
-Mai entendré les dones, tiu -va confessar el Francesc, reprenent l'atac que havia quedat aturat-, però tampoc em fa falta.
-Home, a mi m'agradaria entendre la meva germana -va declarar l'Arnau, preocupat per ella-. La pobra ho passa molt malament. Està bastant inadaptada a la societat. Fins i tot llegeix la "Ragazza" per intentar assemblar-se a les models aquelles esquelètiques.
-De veritat? -es va alarmar l'altre-. Això és greu, eh? ja l'ha vist algun psicòleg?
-Jo que sé, tiu! Passo d'ella! -va finalitzar l'Arnau, concentrant-se de nou en el partit.
El partit va acabar en el moment previst. Ni pròrrogues, ni penals. No direm ara qui va guanyar per no despertar favoritismes entre els dos amics, però podem reconèixer que el resultat va ser força estret.
-Vinga, tiu, marxem -va ordenar l'Arnau desconnectant la consola i deixant el comandament sobre la tauleta.
-Vinga, anem-hi -va reiterar el Francesc, comportant-se de similar manera.
I els dos van sortir de casa i es van dirigir tot xino-xano cap al seu lloc de treball. Compte!, que no era una petita empresa ni res semblant, sinó una de les multinacionals més riques del moment, que alimenta cada dia a milers de persones, potser fins i tot a milions els dissabtes i diumenges.