L'Arnau i el Francesc 21. Provant la mercaderia

Un relat de: Vicenç Bacardit i Garcia

Provant la mercaderia

L'Arnau i el Francesc ja arribaven a casa. Havien deixat ja als seus amics, cadascun d'ells al seu respectiu domicili. Tots estaven molt contents amb la compra que havien fet, i ja havien quedat per un altre dia amb el Mario per revisar el nou estoc que els mostrés. La cara els havia canviat només de tenir-ho a les mans. Estaven feliços i per res es penedien d'aquella inversió.
-Ei, Francesc, com s'ha enrotllat el Mario, eh? -va recordar l'Arnau obrint la porta de l'escala del bloc on vivien.
-I tant! Si gairebé l'hem deixat sense mercaderies -va afegir l'altre, obrint el llum de l'entresol.
-El millor és que ens ha sortit tirat de preu.
-Sí, a qualsevol altre lloc ens hauria costat el doble.
-O més i tot!
Els dos van començar a pujar les escales que els havien de dur fins als seus pisos, el segon primera i el segon segona, fent saltirons per les escales, desitjant arribar a dalt per provar per fi la seva meravellosa adquisició. Segur que els altres ja estaven flipant a les seves casetes amb el que havien comprat, en la intimitat de la seva habitació per poder gaudir-ne plenament.
-Bé, quedem demà per provar-los junts, no? -va proposar el Francesc-. A més, és el nostre últim dia de vacances.
-Està bé -va acceptar l'Arnau-, però no quedem massa d'hora que ara tinc feina amb això i aniré a dormir tard.
-És clar, home, és clar! -va fer comprensiu-. Jo també tinc feina amb això, ara!
-Doncs apa, fins demà i… diverteix-te amb això -va finalitzar la seva aportació, donant-li al seu amic uns copets a l'espatlla i dirigint-li una mirada de complicitat.
-Bona nit.
-Bona nit.
L'Arnau va entrar a casa seva, disposat a passar una nit inoblidable amb aquella nova joguina i es va dirigir, sense fer ni una mica de soroll cap a la seva cambra. No volia despertar a ningú perquè no el molestessin a partir d'aquell moment.
Havia arribat el moment de la veritat. L'Arnau se sentia important, però també una mica malament, ja que havia comprat una cosa il·legal de manera clandestina. Feia molt temps que ell mateix es deia que mai no hi cauria, però veia com, a poc a poc, els seus amic i coneguts anaven entrant en aquest obscur i prohibit món. I aquella nit, ves qui ho havia de dir, havia arribat el moment. De cop i volta es va sentir brut, s'havia traït a sí mateix. I per què? Per una estupidesa. Per quedar bé amb els seus amics que, un a un, havien anat comprant aquella temptadora mel. Ell s'havia reservat per al final. No ho veia clar. Estava atemorit pel fet de saber que feia una cosa malament. Però la debilitat l'havia vençut i finalment va caure en aquella falsa seducció.
Però ara ja era massa tard. Ho havia pagat i era ben seu. Ningú sabria mai que ho tenia a les mans. Ningú podria treure-li. Era tot seu.
Va deixar la petita bossa de plàstic on ho duia sobre l'escriptori i va deixar només oberta una tènue llum sobre l'objecte adquirit. Va asseure-s'hi davant, disposat a començar a gaudir de les emocions i alegries que aquell objecte li podia oferir. Va obrir silenciosament la bossa i en va treure aquella capseta de plàstic. L'Arnau la va obrir amb molt de compte per no malmetre el contingut i se'l va mirar detingudament. Una última sensació de culpabilitat li va regirar l'estómac, però un fort sospir el va alleujar de qualsevol culpa que sentís. Va apropar la mà lentament i va prémer la part central del plàstic perquè aquella petita esfera sortís de l'envàs sense perill de trencar-se. El CD ja era fora i només calia introduir-lo a la consola. Per fi tenia entre les seves mans el nou joc de futbol que tan havia desitjat. Ja era seu. I ara a entrenar fort, que demà tenia el debut oficial contra el Francesc, que segurament no havia dubtat tant i ja feia estona que flipava sol a l'habitació. En aquells moments l'Arnau entrava a formar part de la gran família de consumidors de pirateria que hi havia estesa arreu del món.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Vicenç Bacardit i Garcia

Vicenç Bacardit i Garcia

55 Relats

20 Comentaris

58307 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
Vaig nèixer el 1980 a Sabadell, tot i que visc a Igualada des dels tres dies d'edat.
Només he guanyat un parell de cops els jocs florals de l'institut, però espero tenir una mica més d'èxit en el futur amb les meves novel·les, els meus relats i les meves... paranoies. Bé, com a mínim, a veure si m'hi poso una mica més que fins ara.