L'Arnau i el Francesc 1. Un bon parell de...

Un bon parell de…

-Tiu, mira això! -va cridar el Francesc, oblidant que estava a la planta de vídeo i música de l'FNAC del Triangle.
-El què? -va preguntar l'Arnau, deixant de regirar els CD's de punk, i creient que el seu amic havia trobat alguna joia musical.
-Mira!
L'Arnau va mirar, però no va veure-hi res d'interessant. Va posar cara de no comprendre res, a veure si així el seu amic li mostrava amb més detall el que li havia cridat l'atenció.
-Allà! -va repetir el Francesc, assenyalant per fi allò que l'havia captivat-. No ho veus?
L'Arnau només veia l'FNAC. L'FNAC i gent buscant CD's entre prestatges farcits de les quadrades caixetes que els guarden. Es va tornar a mirar al seu company que, embadalit, guaitava alguna cosa, no massa llunyana, però encara desconeguda per a l'Arnau.
Sí! Potser era allò! El cartell promocional de la gira per Europa de Rammstein.
-Ah! Vols anar al concert de Rammstein, oi? -va donar per entès satisfet d'haver-ho descobert per fi.
-Què? Tu flipes? -va respondre de seguida el Francesc.
L'Arnau ja no entenia res. Al costat del pòster només hi havia un extintor. El seu amic era estrany, però tant com per quedar-se pillat per un extintor…
-De què collons m'estàs parlant, tiu? -va demanar de nou, encara més encuriosit i intimidant-lo amb la mirada.
-Ay, mira que ets raro, tiu -va acabar dient el Francesc, rendint-se davant la poca visió del seu amic-. No has vist la tia aquella del top? -i va posar les mans ben obertes davant seu, amb els palmells còncaus, demostrant com tenia els pits la noia que l'havia encisat. Bé, la cara la va posar de pervertit, però això en ell ja era normal.
-Ah, la tia! -va admetre finalment-. Si que n'he vista una amb un top, però no m'hi he fixat massa.
Mentida! Que no s'hi havia fixat massa? Si l'havia despullat amb la mirada! El que passa és que a l'Arnau aquests temes li feien una mica de vergonya i no havia volgut reconèixer que havia repassat la noia del top feia estona, fins i tot abans que el Francesc la veiés. I realment valia la pena, perquè noies com aquella poques vegades en veien, sempre tancats a casa jugant a la consola. Ah, la Lara Croft no conta.
Els dos, aprofitant que el tema ja no era cap tabú, se la van mirar una estona més, ara de forma descarada. Si ella se n'hagués adonat, o hagués fugit corrent espantada o s'hi hauria apropat per fotre'ls una bufa a cada un. I és que gairebé havia de passar el personal de neteja a fregar les babes que els regalimaven. Semblava mentida: dos nois de vint anys empanats enmig de l'FNAC mirant els pits d'una noia.
-Mira, mira, se li marquen els mugrons! -comentava el Francesc, totalment flipat.
De cop i volta, un noi amb l'uniforme de treballador de l'FNAC es va apropar a l'observada mossa i, oferint-li els seus serveis de localitzador professional de CD's, se la va emportar, davant l'atònita mirada dels dos, cap a algun racó de la botiga.
-Oh, que cabron, el tiu! -va protestar el Francesc, maleint aquell afortunat dependent uniformat.
-Sí, que cabron -va reiterar l'Arnau.
-Amb lo lleig que era, i se l'emporta -va seguir el Francesc, sense apartar la mirada del lloc on els havien perdut de vista.
Els dos es van mirar amb cara de fastiguejats. Que aquell individu desconegut els hagués allunyat aquella deessa els va molestar molt. Haurien preferit contemplar-la en silenci una estoneta més.
-Què deuen fer, ara? -va dir-se l'Arnau, fent volar la seva imaginació i pensant qui sap què.
-Ma mare sempre ho diu.
-El què?
-Que els homes amb uniforme lliguen un güevo -va assegurar el Francesc, fent-se el coneixedor de la vida-. I ja ho has vist, oi?
-Si, que cabron! -va repetir l'Arnau.