L'aranya i la mosca

Quan arriba l'estiu i el sol escalfa els rostolls dels camps de blat acabats de segar, fins i tot les herbes que encara queden als marges s'assequen i als camps sols queden papallones, grills, llagostes i altres insectes capaços d'aguantar la calor, la resta de vida s'amaga en un umbracle que hi ha a prop del camp on hi neix una veu d'aigua al voltant de la que hi creixen uns plàtans que amb les seves fulles fan ombra i donen frescor a la munió d'insectes i animalets que, o bé hi viuen o hi han anat a veure a la bassa que s'ha format al costat de la font.
De cop i volta trenquen la tranquil·litat del lloc una colla de dones que, aprofitant que han acabat el dinar i que encara els seus marits no han arribat del treball, han agafat els nens i tots junts han anat a buscar aigua a la font. D'aquesta manera els nens es tranquil·litzen cansant-se tot jugant per el camí i les dones fan temps a la fresca que els hi dona el lloc.
Eixís que arriben a la font, i sense que se'n adonin, el lloc es transforma: Les merles i altres ocells s'amaguen tot cridant, els capgrossos de la bassa també es posen a raser sota unes fulles qui hi ha al fons del basal, els ratolins corren fins arribar als seus caus i les papallones, libèl·lules i tots els altres insectes surten volant. Tots no, hi ha una aranya que no fuig, ella està una mica per sobre dels caps dels nouvinguts i amb tranquil·litat va teixint una xarxa entre dues branques mentre espera pacient a que tot es quedi tranquil per aconseguir la seva fita.
Passa el temps i de la mateixa manera que ha vingut tota aquella gent se'n va: fent soroll i el lloc es torna a quedar tranquil, tornant ràpidament a la normalitat; apareixen un altre cop les papallones, se sent entre la fullaraca el soroll dels ratolins al passar, els capgrossos surten de sota les fulles i tornen els ocells tot volant i cridant alegrement.
De cop i volta, una mosca passa volant per davant de la font i s'aixeca anant a parar on hi ha la teranyina, no la veu i xoca amb ella quedant enganxada en un dels fils. La mosca intenta escapar-se i amb el seu forcejament toca un altra fil i també hi queda atrapada. Es revolta i lluita, la mosca vol la llibertat però a cada moviment cau més en la trampa. Tots aquests esforços de la mosca per alliberar-se de la teranyina han alertat a l'aranya que ja s'acosta caminant per els fils cap a la seva víctima que lluita per salvar-se. Tot es inútil, quant ella arriba, la mosca està ben atrapada i immòbil sols li resta mirar com l'aranya acaba amb ella clavant-li el seu fiblot verinós. La resta dels habitants del lloc continuen amb les seves activitats mentre aquest drama de la natura s'ha acabat.
(Com tot a la vida, per moltes penes que passem, res atura el seu ritme)