LAODICEA, a Gualba ( Cartes de l ´Apocalipsi a les 7 esglésies)

LAODICEA, a Gualba

Oh Laodicea cega !
captiva d'un fals encant i una sobérbia inútil,
se t'ha endurit el cor com les aigues gélides del Pamukalé
que un dia esdevingueren pedres.
A les portes del ten pobre sentit ja la veritat no hi truca,
cansada d'esperar i no ésser acollida.
De tu, esmaperdut, vaig escapar i vomito
la tebior de l´infeliç record que vas deixar-me.
I jo he rodat móns,i m´he encés, i encara estimo,
i jo he passat fred i m ´he banyat en gorgs glaçats,
i encara canto lliure
Pera tu no cantes mai, ni saps de música ni festes
ni de dolors saps, ni de guerres , ni morts.
Mulla't el cor i banya ´ t els ulls cecs
En l´aigua de la roca que tan sovint pregones i no abastes.
Has carregat fardell de paraules ja fetes
I a la fi quedaràs muda si no cantes ni plores

Compra-li or cuit al foc al savi adepte que agresola,
i un vestit blanc de llum al sant que per tu resa,
per venir fins a mi , pagant-te el viatge
Si vulguessis, perdut amor,
faria per tu un tron a la meva muntanya,
I ens hi asseuriem junts en trencar el vespre,
vora les pàl.lides alzines que t´adornan.