L'amor a distància...

Un relat de: universbrillant
Et sent lluny, tan enfora que el meu cor no ho vol acceptar.
Et sent tan llunyà, que els dies em semblen eterns sense tu.
Tant de bò et tingui ja entre els meus braços, sentir la teva olor que em resulta tan desconeguda, escoltar la teva veu que ara és tan distant. Besar els teus llabis, sentir la teva calor, les teves respiracions...Per què no et puc tenir ja al meu costat?
T'estim tant...Però no ets aquí, estàs lluny de mí. Et necessit, necessit que tornis, necessit veure el teu somriure, amagar la teva mirada dins la meva ment.
Em sents? Sé que és difícil per als dos, però l'amor traspassa totes les fronteres, l'amor op barreres, alcança horitzons, viatge a quilòmetres de cel...L'amor no es pot mesurar, la distància entre nosaltres sí. Però a pesar de la llunyania, et sent aprop...

Comentaris

  • Si la distància fos mental, els km no existirien.[Ofensiu]
    Mnemòsine | 23-11-2011 | Valoració: 8

    No és fàcil, però tampoc impossible. Som molts el que ens trobam en aquesta situació, i els que de veritat estimen, aguanten!
    Molta sort :)

  • M'encanta[Ofensiu]
    More | 22-11-2011 | Valoració: 9

    Sé del que parles i molt bé... Ànims ;)

Valoració mitja: 9

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: