Cercador
L'ALQUIMISTA
Un relat de: DANAAmb mirada cansada
tenyida d'esperança,
acaronava els núvols
anunciadors de turmentes.
Entre sords planys
submergits en tenebres
arrossegava silencis
emmurallats en el temps.
Somiava, embogida,
en aquell ardent instant
en el que vaig sentir
el frec de les nostres pestanyes,
alliberant passions
i bescanviant fluids;
convertint el moment
en fusió de sentiments.
Mentre el savi alquimista,
formulava nova mixtura:
amb una punta d'estel,
un clar de lluna,
una espurna de sol
i unes gotes de rosada,
produint excel·lent beuratge,
servit en flamant copa d'amor,
per alleugerar l'assedegament
de dues ànimes tan properes
i, fins a les hores, tan llunyanes.
Comentaris
-
"SIlencis emmurallats en el temps",[Ofensiu]Nonna_Carme | 28-10-2009
"beuratges fets de puntes d'estel, clars de lluna, espurnes de sol i gotes de rosada".
Enyorança del temps passat i esperança en un futur.
Has escrit un bellíssim poema, Dana. Et felicito.
Nonna_Carme -
M'agrada [Ofensiu]joanalvol | 25-10-2009 | Valoració: 10
com t'expresses en cerca dallò que som capaços de percebre i tan difícil de fer-nos-en.
Et seguiré llegint
Joanalvol
l´Autor

55 Relats
80 Comentaris
45040 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89