'Lacerant'

El pensament s'escola entre les llambordes d'una tarda estancada. Capricis de plaer fos que s'estiren i m'atansen la mà, sóc esclau d'una espessa addicció. Camino lleuger i diligent amb un desig sota el braç: drings de cullereta al carrer Petritxol. Però el destí no fa concessions. Surt a caçar, s'interposa de sobte i em deixa perplex. La selva quotidiana es torna borrosa. Tinc les sabates tacades de sang i una amazona al costat, sinuosa i estrident, una sorpresa lacerant. El col·lapse nerviós és a punt. M'he quedat amb la mel als llavis i el punyal al ventre. Marat -quasi- assassinat. Torno a la consciència amb barba de dos dies, envoltat de (d)olor desinfectant. Intueixo una silueta d'uniforme que em vetlla; el meu àngel de la guarda és un perdiguer i no sembla gaire sociable. Provo de contestar preguntes absurdes amb la veu pastosa, sedat i confós, mentre el temps es desfà lentament i desapareix sota els llençols rebregats d'un llit d'hospital.